Satèl·lits de Júpiter

Júpiter i els seus 4 satèl·lits més grans: Ganimedes, Cal·listo, i Europa.

Júpiter té 67 satèl·lits naturals coneguts, 48 dels quals tenen ja un nom definitiu mentre que els altres 19 porten encara una designació provisional.

Descobriment dels satèl·lits

Els primers que es van descobrir són els satèl·lits galileans: Ganimedes, Cal·listo, i Europa, descoberts per Galileo Galilei el 1610. Amb l'òbvia excepció de la Lluna, aquests van ser els primers satèl·lits que es van descobrir en tot el sistema solar. Són molt més grans que qualsevol dels altres satèl·lits de Júpiter.

  • Ganimedes és el satèl·lit més gran de tot el sistema solar. És fins i tot més gran que Mercuri però té menys de la meitat de la seva massa.
  • Cal·listo és d'una mida similar a Mercuri i té la superfície totalment coberta de cràters; un dels quals s'estén fins a abastar els 3000 km de diàmetre.
  • Ió és una mica més gran que la Lluna i és un dels pocs cossos del sistema solar amb una intensa activitat volcànica que, amb el pas del temps, és la que li ha donat el seu acolorit aspecte.
  • Europa és una mica més petit que la Lluna i està cobert per una gruixuda capa de gel d'aigua de 100 km de profunditat. Es considera un dels llocs més probables per a l'existència de vida extraterrestre.

Durant els quatre segles següents al descobriment de Galileu, diferents astrònoms van descobrir 9 satèl·lits més. D'aquests, el més gran és Amaltea. El 1979 la sonda espacial Voyager 1 va descobrir 3 petits satèl·lits en òrbites interiors a Ió que, junt amb Amaltea, formen el grup d'Amaltea. Durant uns anys, el nombre de satèl·lits coneguts es va mantenir en 16 (17 si comptem a Temisto que va ser descobert i després perdut el 1975). A partir del 1999, una búsqueda sistemàtica de noves llunes de Júpiter mitjançant telescopis terrestres ha aconseguit redescobrir Temisto i trobar 45 nous satèl·lits en òrbites llargues, excèntriques i, generalment, retrògrades. Tots són molt petits, amb un diàmetre mitjà de 3 km i el més gran mesurant 9 km. Es creu que aquestes petites llunes són asteroides capturats o potser fragments de cometes, però se sap molt poc sobre ells. Actualment, Júpiter és el planeta que posseeix més satèl·lits naturals, amb un total de 62. A més d'aquests, l'any 2000 es va descobrir un possible satèl·lit designat S/2000 J 11 però es va perdre poc després i fins ara no ha estat recuperat. Es considera probable que existeixin d'altres petites llunes encara no descobertes....

Grups de satèl·lits i taules de dades

A continuació es presenten els noms i les principals dades físiques,[1] orbitals[2] i sobre el descobriment[3] de tots els satèl·lits naturals de Júpiter, inclosos aquells que encara porten una designació provisional. Els satèl·lits estan classificats segons els grups que es deriven de les característiques de les seves òrbites. Els grups i els satèl·lits dins de cada grup estan ordenats segons la distància mitjana dels satèl·lits a Júpiter, excepte els satèl·lits que no pertanyen a cap grup o aïllats que es troben tots junts a l'última taula.

Grup d'Amaltea

Anells i llunes internes de Júpiter.

El grup d'Amaltea està format per les quatre llunes més internes de Júpiter. Les seves òrbites es creuen amb els anells de Júpiter i en són la font del seu material. Són relativament petites però més grans que la majoria de les llunes exteriors del planeta. La més gran i la que dóna nom al grup és Amaltea.

Satèl·lits del grup d'Amaltea
NomDiàmetre
(km)
Massa
(kg)
Radi orbital
(km)[4]
Període orbital
(dies)
Inclinació (º)ExcentricitatDescobridor(s)Any
XVIMetis
S/1979 J3
431,20·1017128.0000,2950,0190,0012S.P. Synnott
- Voyager 1 -
1979
XVAdrastea
S/1979 J1
26×20×167,49·1015129.0000,2980,0540,0018D.C. Jewitt i
G.E. Danielson
- Voyager 2 -
VAmaltea262×146×1342,07·1018181.4000,4980,3880,0031E.E. Barnard1892
XIVTebe
S/1979 J2
110×901,50·1018221.9000,6751,0700,0177S.P. Synnott
- Voyager 1 -
1979

Satèl·lits galileans

Article principal: Satèl·lits galileans
Grup galileans
NomDiàmetre
(km)
Massa
(kg)
Radi orbital
(km)
Període orbital
(dies)
Inclinació (º)ExcentricitatDescobridor(s)Any
I3.6438,93·1022421.8001,7690,0360,0041Galileo Galilei1610
IIEuropa3.1224,80·1022671.1003,5510,4690,0094
IIIGanimedes5.2621,48·10231.070.4007,1550,1700,0011
IVCal·listo4.8211,08·10231.882.70016,690,1870,0074

Grup d'Himalia

Article principal: Grup d'Himalia

El grup d'Himalia està format per quatre llunes d'entre 20 i 170 km de diàmetre que orbiten Júpiter a distàncies d'entre 11·106 i 12·106 km, amb una inclinació aproximada de 27,5° i una excentricitat d'entre 0,11 i 0,22. La Unió Astronòmica Internacional reserva noms acabats en -a per als membres d'aquest grup. La més gran i la que dóna nom al grup és Himalia. Si l'ex-candidat a satèl·lit S/2000 J 11 fos recuperat i les poques dades que es tenen sobre la seva òrbita es poguessin confirmar, formaria part d'aquest grup.

Satèl·lits del grup d'Himalia
NomDiàmetre
(km)
Massa
(kg)
Radi orbital
(km)
Període orbital
(dies)
Inclinació (º)ExcentricitatDescobridor(s)Any
XIIILeda201,09·101611.165.000240,9227,4570,1636C.T. Kowal1974
VIHimalia1706,74·101811.461.000250,5627,4960,1623C.D. Perrine1904
XLisitea366,29·101611.717.000259,2028,3020,1124S.B. Nicholson1938
VIIElara868,69·101711.741.000259,6426,6270,2174C.D. Perrine1905
S/2000 J 11412.555.000287,0028,30,2482000

Grup d'Ananké

Satèl·lits del grup d'Ananké
NomDiàmetre
(km)
Massa
(kg)
Radi orbital
(km)
Període orbital
(dies)[5]
Inclinació (º)ExcentricitatDescobridor(s)Any
XXXIVEupòria
S/2001 J10
21,5·101319.304.000-550,74145,7670,1432S.S. Sheppard2001
S/2003 J 321,5·101320.221.000-583,88147,5500,19702003
S/2003 J 1821,5·101320.514.000-596,59146,0620,0148B.J. Gladman2003
XLIITelxínoe
S/2003 J22
221.162.0002003
XXXIIIEuante
S/2001 J 7
320.799.0002001
XLVHèlice
S/2003 J6
42.1263.0002003
XXXVOrtòsia
S/2001 J9
220.721.0002001
XXIVIocasta
S/2000 J 3
521.269.0002000
S/2003 J 16221.000.0002003
XIIAnanké283,00·101621.276.000-629,77148,8890,2435S.B. Nicholson1951
XXVIIPraxídice
S/2000 J 7
721.147.0002000
XXIIHarpàlice
S/2000 J 5
421.105.0002000
XXXHermipe
S/2001 J 3
421.131.0002001
XXIXTíone
S/2001 J 2
420.940.0002001
XLMnemea
S/2003 J 21
221.069.0002003
S/2003 J 15222.000.0002003

Grup de Carme

Article principal: Grup de Carme
Satèl·lits del grup de Carme
NomDiàmetre
(km)
Massa
(kg)
Radi orbital
(km)
Període orbital
(dies)
Inclinació (º)ExcentricitatDescobridor(s)Any
Herse
S/2003 J 17
222.000.0002003
Etna
S/2001 J 11
323.231.0002001
Cale
S/2001 J 8
223.217.0002001
Taígete
S/2000 J9
523.360.0002000
S/2003 J 19222.800.0002003
Caldona
S/2000 J10
423.179.0002000
S/2003 J 10224.249.6002003
Erínome
S/2000 J4
323.279.0002000
Cal·lícore
S/2003 J11
224.043.0002003
Càlice
S/2000 J2
523.583.0002000
Pasítea
S/2001 J6
223.096.0002001
Eucèlade
S/2003 J1
423.661.0002003
Ars
S/2002 J1
322.931.0002002
XICarme461,32·101723.404.000-734,17164,9070,2533S.B. Nicholson1938
Isònoe
S/2000 J6
423.217.0002000
S/2003 J 9122.441.6802003
S/2003 J 5424.084.1802003

Grup de Pasífae

Article principal: Grup de Pasífae
Satèl·lits del grup de Pasífae
NomDiàmetre
(km)
Massa
(kg)
Radi orbital
(km)
Període orbital
(dies)
Inclinació (º)ExcentricitatDescobridor(s)Any
S/2003 J 23224.055.5002003
Aedea
S/2003 J7
423.981.0002003
Eurídome
S/2001 J4
322.865.0002001
Cora
S/2003 J14
225.000.0002003
Cilene
S/2003 J13
224.349.0002003
S/2003 J 4223.257.9202003
Hegèmone
S/2003 J8
323.947.0002003
VIIIPasífae603,00·101723.624.000-743,63151,4310,4090P.J. Melotte1908
IXSinope387,49·101623.939.000-758,90158,1090,2495S.B. Nicholson1914
Sponde
S/2001 J5
223.487.0002001
Autònoe
S/2001 J1
423.039.0002001
Cal·lírroe
S/1999 J1
724.102.0001999
Megaclite
S/2000 J8
623.806.0002000

Satèl·lits aïllats

Satèl·lits aïllats
NomDiàmetre
(km)
Massa
(kg)
Radi orbital
(km)
Període orbital
(dies)
Inclinació (º)ExcentricitatDescobridor(s)Any
XVIIITemisto86,89·10147.507.000130,0243,2590,2426C. Kowal i E. Roemer
S.S. Sheppard i altres
1975
2000
XLVICarpo34,5·101317.100.000456,551,3950,42972003
S/2003 J 1211,5·101219.002.480-533,3151,9090,60562003
S/2003 J 2228.570.4102003

Notes i referències

(anglès)

  1. JPL: Paràmetres físics
  2. JPL: Elements orbitals
  3. JPL: Nom, número, designació provisional, any i autor(s) del descobriment
  4. El radi equatorial de Júpiter és de 71.492 km.
  5. Períodes orbitals negatius indiquen una òrbita retrògrada (oposada al sentit de rotació del planeta).


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Satèl·lits de Júpiter Modifica l'enllaç a Wikidata