Pallars Jussà

Per a altres significats, vegeu «Pallars Jussà (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaPallars Jussà
Escut de Pallars Jussà
Salàs de Pallars.JPG
Salàs de Pallars

Localització
Localització del Pallars Jussà 2.png
42° 16′ 44″ N, 0° 55′ 49″ E / 42° 16′ 44″ N, 0° 55′ 49″ E / 
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaAlt Pirineu i Aran
CapitalTremp
Municipis14
Conté
Població
Total13.453 (2016)
• Densitat10,02 hab/km²
GentiliciPallarès, pallaresa
Geografia
Superfície1.343,1 km²
Limita amb
Història
AnteriorToralla i Serradell
Organització i govern
Forma de governConsell Comarcal
• PresidentJoan Ubach i Isanta (CiU)
Economia
PIB238.700.000 € (2014)
PIB per càpita18.000 € (2014)
Indicatius
Codi IDESCAT25
Altres dades

Webwww.pallarsjussa.cat
Modifica dades a Wikidata

El Pallars Jussà és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la conca del Riu Noguera Pallaresa, Flamisell i la plana de la Conca Dellà. Limita amb les comarques de la Noguera, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell i Ribagorça a l'Aragó. És un dels dos fragments en què quedà subdividit el territori històric del Pallars.

Geografia

De fet, el Pallars Jussà està format per quatre unitats geogràfiques: la Conca Deçà o Conca de Tremp, al voltant del cap de comarca, la Conca Dellà, a l'entorn de la vila d'Isona, la Conca de Dalt, al voltant de la Pobla de Segur, tot i que rep aquest nom el municipi del Pont de Claverol, i el conjunt format per la Vall Fosca, amb la Torre de Cabdella com a centre, i el terme paral·lel de Sarroca de Bellera.

Encara, un cinquè territori s'ha afegit administrativament al Pallars Jussà, tot i que geogràficament pertany a l'Alta Ribagorça: es tracta de la meitat oriental de la Terreta, amb els antics termes municipals d'Espluga de Serra i Sapeira, tots dos actualment englobats en el gran municipi de Tremp.

MunicipiHabitants
Abella de la Conca188
Castell de Mur185
Conca de Dalt434
Gavet de la Conca301
Isona i Conca Dellà1.153
Llimiana164
Pobla de Segur, la3.089
Salàs de Pallars335
Sant Esteve de la Sarga151
Sarroca de Bellera129
Senterada142
Talarn382
Torre de Cabdella, la792
Tremp6.022
Font: Municat


Etimologia

Segons la llegenda,[1] el nom de la comarca procedeix del mot comú palla. Segons Joan Coromines,[2] no és exactament així, encara que hi és relacionat: Pallars procedeix del llatí paleares, cabanes amb sostre vegetal (probablement de palla).

La llegenda, segons Pep Coll, conta que a la major part de Catalunya hi hagué una gran secada que durà anys i panys, i els cereals que produeixen palla no aixecaven ni un pam de terra, fins al punt no hi havia palla ni per a alimentar els rucs. Al Pallars, en canvi, la pluja era tan generosa que no es produïa aquesta circumstància i als pallaresos els en sobrava, de palla. Per tal de fer enveja a les comarques veïnes del sud, s'acostumaren a llençar la palla sobrera al riu, de manera que cap al pla de Lleida, el riu (la Noguera Pallaresa) baixava tan ple de palla que els noguerencs s'avesaren a dir que el riu venia de les valls de la palla, és a dir, de les valls pallareses, d'on ve el nom de Pallars, tan aplicable al Pallars de baix (Pallars Jussà) com al Pallars de dalt (Pallars Sobirà).

Història

Després d'estar dominat per romans, visigots i musulmans, l'actual territori del Pallars fou conquerit per la casa de Tolosa l'any 800, formant-se així la comarca històrica del Pallars, amb la instauració del comtat de Pallars.

El 872, després de l'assassinat de Bernat II de Tolosa, el comtat passà a mans de Ramon II, que fundà la Casa de Pallars, i acabà de definir la independència del comtat respecte de la Casa de Tolosa. Féu així del Pallars un comtat independent.

L'any 1010, el testament de Sunyer dividí el comtat en dos, el comtat de Pallars Jussà per a Ramon IV, i el comtat de Pallars Sobirà, que quedà en mans de Guillem II. A la mort d'aquest últim, s'encetà una època marcada per la guerra civil entre els dos comtats, que acabà el 1094 amb la separació definitiva dels dos Pallars.

Els territoris dels dos Pallars no corresponien amb el que són els límits comarcals actuals. La principal diferència és que la Vall Fosca, que pertany a la comarca del Pallars Jussà, havia pertangut al comtat de Pallars Sobirà. Els comtats eren els terrenys sota el control d'un comte (no sempre en possessió) i, per tant, els límits eren variables i no donaven quasi mai un territori continu.

Història contemporània: evolució de la distribució municipal

Aspecte que presentaven a nivell municipal el Pallars i la Ribagorça entre 1842 i 1965

Prenent com a punt de partida la creació dels ajuntaments moderns amb la promulgació de la Constitució de Cadis del 1812, a tot Catalunya ha esdevingut el mateix que al Pallars Jussà: en un primer moment, es va crear un munt d'ajuntaments (96, al Pallars Jussà, més 20 de l'Alta Ribagorça), que van quedar bastant reduïts en el moment que, el 1845, es promulga una llei municipal que fixa el límit mínim de veïns que ha de tenir un municipi: 30 (cal dir que, en aquell moment, veí volia dir 'cap de casa'). Aquesta llei s'aplicà el febrer del 1847, i dels 116 ajuntaments del període 1812-1847, es passà a 32 (més 3 que en aquell moment pertanyien a l'Alta Ribagorça).

Entre 1969 i 1973, es produí una nova reducció dels municipis pallaresos, amb unes modificacions que afectaren també la comarca veïna de l'Alta Ribagorça. De 32 ajuntaments, es passà als 14 actuals, amb la particularitat que tres antics municipis ribagorçans (Benés, Espluga de Serra i Sapeira) foren incorporats a municipis pallaresos (respectivament, Sarroca de Bellera i Tremp, els dos darrers).

Aquesta reducció ve donada per la suma de dos factors: per un cantó, la simplificació administrativa que s'ha anat aplicant a mesura que avançava el temps, però per l'altre, el més determinant: el fort procés de despoblament que ha sofert la comarca, sobretot a les zones més muntanyoses.

Reducció dels municipis al llarg dels segles XIX i XX
Creats el 1812Agregats el febrer del 1847 a:Agregats entre
1965 i 1973 a:
Abella de la ConcaAbella de la ConcaAbella de la Conca
Bóixols i Cases de CarreuAbella de la ConcaAbella de la Conca
CellersGuàrdia de TrempCastell de Mur
Guàrdia de TrempGuàrdia de TrempCastell de Mur
El MeüllMurCastell de Mur
MurMurCastell de Mur
AramuntAramuntConca de Dalt
ClaverolClaverolConca de Dalt
Sant Martí de CanalsClaverolConca de Dalt
SossísClaverolConca de Dalt
Herba-savinaHortoneda de la ConcaConca de Dalt
HortonedaHortoneda de la ConcaConca de Dalt
PessonadaHortoneda de la ConcaConca de Dalt
ErinyàSerradell, després Toralla i SerradellConca de Dalt
RivertSerradell, després Toralla i SerradellConca de Dalt
SerradellSerradell, després Toralla i SerradellConca de Dalt
TorallaSerradell, després Toralla i SerradellConca de Dalt
TorallolaSerradell, després Toralla i SerradellConca de Dalt
AransísSant Miquel de la Vall, després AransísGavet de la Conca
Sant Martí de BarcedanaSant Miquel de la Vall, després AransísGavet de la Conca
Sant Salvador de TolóSant Salvador de TolóGavet de la Conca
Gavet i FontsagradaSant SerniGavet de la Conca
Sant SerniSant SerniGavet de la Conca
BiscarriBiscarri, després Benavent de TrempIsona i Conca Dellà
Benavent de TrempBiscarri, després Benavent de TrempIsona i Conca Dellà
ConquesConquesIsona i Conca Dellà
Figuerola d'OrcauFiguerola d'OrcauIsona i Conca Dellà
CovetIsonaIsona i Conca Dellà
IsonaIsonaIsona i Conca Dellà
BastursOrcauIsona i Conca Dellà
Montesquiu, Galliner i Puig de l'AnellOrcauIsona i Conca Dellà
OrcauOrcauIsona i Conca Dellà
Sant Romà d'AbellaSant Romà d'AbellaIsona i Conca Dellà
LlimianaLlimianaLlimiana
GramuntillLa Pobla de SegurLa Pobla de Segur
MontsorLa Pobla de SegurLa Pobla de Segur
La Pobla de SegurLa Pobla de SegurLa Pobla de Segur
PuimanyonsLa Pobla de SegurLa Pobla de Segur
Sant Joan de VinyafrescalLa Pobla de SegurLa Pobla de Segur
El Mas de BalustSalàs de PallarsSalàs de Pallars
Salàs de PallarsSalàs de PallarsSalàs de Pallars
SensuiSalàs de PallarsSalàs de Pallars
AlsamoraAlsamora, després Sant Esteve de la SargaSant Esteve de la Sarga
L'AlzinaAlsamora, després Sant Esteve de la SargaSant Esteve de la Sarga
BeniureAlsamora, després Sant Esteve de la SargaSant Esteve de la Sarga
Castellnou de MontsecAlsamora, després Sant Esteve de la SargaSant Esteve de la Sarga
La CluaAlsamora, després Sant Esteve de la SargaSant Esteve de la Sarga
EstormAlsamora, després Sant Esteve de la SargaSant Esteve de la Sarga
Mont-rebeiAlsamora, després Sant Esteve de la SargaSant Esteve de la Sarga
MororAlsamora, després Sant Esteve de la SargaSant Esteve de la Sarga
Sant Esteve de la SargaAlsamora, després Sant Esteve de la SargaSant Esteve de la Sarga
La Torre d'AmargósAlsamora, després Sant Esteve de la SargaSant Esteve de la Sarga
Avellanos, Castellnou d'Avellanos i el Mas de VilancòsBatlliu de Sas (Sarroca de Bellera), després Benés (Alta Ribagorça)Sarroca de Bellera
Batlliu de SasBatlliu de Sas, després Benés (Alta Ribagorça)Sarroca de Bellera
Benés i SentísBatlliu de Sas, després Benés (Alta Ribagorça)Sarroca de Bellera
BuiraBatlliu de Sas, després Benés (Alta Ribagorça)Sarroca de Bellera
Castellvell de BelleraBatlliu de Sas, després Benés (Alta Ribagorça)Sarroca de Bellera
ManyanetBatlliu de Sas, després Benés (Alta Ribagorça)Sarroca de Bellera
La Bastida de BelleraSarroca de BelleraSarroca de Bellera
ErdoSarroca de BelleraSarroca de Bellera
Les EsglésiesSarroca de BelleraSarroca de Bellera
Sarroca de BelleraSarroca de BelleraSarroca de Bellera
Cadolla i la Quadra de MiravetSenteradaSenterada
Cases de Burguet i CérvolesSenteradaSenterada
LarénSenteradaSenterada
NaensSenteradaSenterada
PuigcerverSenteradaSenterada
ReguardSenteradaSenterada
SenteradaSenteradaSenterada
Castelló d'EncúsTalarnTalarn
TalarnTalarnTalarn
BeranuiMont-rosLa Torre de Cabdella
Gramenet de BeranuiMont-rosLa Torre de Cabdella
Mont-rosMont-rosLa Torre de Cabdella
Paüls de FlamisellMont-rosLa Torre de Cabdella
PobellàMont-rosLa Torre de Cabdella
AntistLa Pobleta de BellveíLa Torre de Cabdella
Castell-estaóLa Pobleta de BellveíLa Torre de Cabdella
Envall i SerraspinaLa Pobleta de BellveíLa Torre de Cabdella
EstavillLa Pobleta de BellveíLa Torre de Cabdella
La Pobleta de BellveíLa Pobleta de BellveíLa Torre de Cabdella
AstellLa Torre de CabdellaLa Torre de Cabdella
CabdellaLa Torre de CabdellaLa Torre de Cabdella
Espui i AiguabellaLa Torre de CabdellaLa Torre de Cabdella
AguiróLa Torre de CabdellaLa Torre de Cabdella
ObeixLa Torre de CabdellaLa Torre de Cabdella
La Torre de CabdellaLa Torre de CabdellaLa Torre de Cabdella
AulàsEspluga de Serra (Alta Ribagorça)Tremp
CastelletEspluga de Serra (Alta Ribagorça)Tremp
Casterner de les OllesEspluga de Serra (Alta Ribagorça)Tremp
Enrens i TrepadúsEspluga de Serra (Alta Ribagorça)Tremp
Espluga de SerraEspluga de Serra (Alta Ribagorça)Tremp
LlastarriEspluga de Serra (Alta Ribagorça)Tremp
Els Masos de TamúrciaEspluga de Serra (Alta Ribagorça)Tremp
La Torre de TamúrciaEspluga de Serra (Alta Ribagorça)Tremp
CastissentCastissent, després Eroles, després Fígols de TrempTremp
ClaramuntCastissent, després Eroles, després Fígols de TrempTremp
ErolesCastissent, després Eroles, després Fígols de TrempTremp
Fígols de TrempCastissent, després Eroles, després Fígols de TrempTremp
Puigverd de TalarnCastissent, després Eroles, després Fígols de TrempTremp
GurpGurp de la ConcaTremp
Sant AdriàGurp de la ConcaTremp
Santa EngràciaGurp de la ConcaTremp
TendruiGurp de la ConcaTremp
Palau de NogueraPalau de NogueraTremp
PuigcercósPalau de NogueraTremp
EscarlàSapeira (Alta Ribagorça)Tremp
EspillsSapeira (Alta Ribagorça)Tremp
EsplugafredaSapeira (Alta Ribagorça)Tremp
OrritSapeira (Alta Ribagorça)Tremp
SapeiraSapeira (Alta Ribagorça)Tremp
TercuiSapeira (Alta Ribagorça)Tremp
SuterranyaSuterranyaTremp
ClaretTrempTremp
TrempTrempTremp
VilamitjanaVilamitjanaTremp

En la proposta derivada de l'informe popularment denominat Informe Roca,[3] de l'any 2000, els termes municipals del Pallars Jussà havien de sofrir tot de canvis, que són els següents, exposats a partir dels municipis que haurien de resultar-ne:

A més, a causa del volum de la seva població, es creaven quatre agrupaments municipals: Tremp, Talarn i Montsec; la Torre de Cabdella i Sarroca i Senterada; Isona i Conca d'Orcau, i la Pobla de Segur, Conca de Dalt i Salàs de Pallars.

Aquesta proposta, però, al cap de deu anys no passava de ser això: un estudi i una proposta.

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f1515 f1553 f1717178718571877188719001910
1.3761.0601.47410.00915.47428.86125.28525.62220.29518.996

1920193019401950196019701981199019921994
20.48522.10819.99119.79219.98516.21015.63313.26712.80212.795

1996199820002002200420062008201020122014
12.81712.48212.44212.38012.71212.64813.71513.97814.11313.530

2016201820202022202420262028203020322034
13.453---------

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política i govern

Mapa dels municipis de la comarca segons les alcaldies obtingudes segons les eleccions municipals de 2015.
  •  ERC-AM
  •  CiU
  •  PSC-CP
  •  PPC
  •  ICV-EUiA-EPM
  •  CUP-PA
  •  independents-FIC
  •  confluències d'esquerres
  •  RCAT
  • Consell Comarcal del Pallars Jussà

    Té la seu al carrer de Soldevila, 18, de la ciutat de Tremp, en un edifici de nova construcció que aprofita alguns elements del casal pairal dels Sullà, palauet renaixentista i barroc que estava en molt mal estat. A part del mateix Consell Comarcal, en el mateix complex hi ha l'Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, que té com a sala de consulta per als investigadors l'antiga capella del palau.

    1987

    Les primeres eleccions al Consell Comarcal del Pallars Jussà se celebraren l'any 1987, amb els resultats següents:

    12 representants de Convergència i Unió:

    • Miquel Verdeny Tohá, de Tremp, que en fou President
    • Francesc X. Bada Amatller, de la Pobla de Segur
    • Jordi Elies Fàbrega, de Castell de Mur
    • Josep Balust Adellach, de Gavet de la Conca

    • Constantí Aranda i Farrero, d'Isona i Conca Dellà
    • Joan Cuñé Novau, de Llimiana
    • Francesc Martín Manzano, de Conca de Dalt
    • Salvador Puig i Aloy, de Salàs de Pallars

    • Pau Castells Llotge, de Sant Esteve de la Sarga
    • Antonio Palau Casal, de Sarroca de Bellera
    • Nicanor Compte Castells, de Talarn
    • Josep Soldevila i Tartera, de la Torre de Cabdella

    4, del Partit dels Socialistes de Catalunya-PSOE:

    • Víctor Orrit Ambrosio, de Tremp
    • Joan Font Carrera, de la Pobla de Segur

    • Leonor Echalar Colom, de la Torre de Cabdella

    • Jaume Prió i Codó, de Tremp

    2 de l'Agrupació d'Independents, Progressistes i Nacionalistes:

    • M. Lourdes Servent Pedescoll, de Senterada

    • Xavier Pont Jordana, de Conca de Dalt (Aramunt)

    I un de l'Agrupació Electoral d'Isona i Conca Dellà:

    • Josep Solduga Espluga, d'Isona i Conca Dellà

    El 1988, es creava la nova comarca de l'Alta Ribagorça, cosa que obligà a remodelar el Consell Comarcal del Pallars Jussà, del qual havia depès l'Alta Ribagorça fins aquell moment. Amb la remodelació, Convergència i Unió quedava amb els mateixos representants, el Partit dels Socialistes de Catalunya perdia dos representants (Jaume Prió i Leonor Echalar), i l'Agrupació d'Independents, Progressistes i Nacionalistes i l'Agrupació Electora d'Isona i Conca Dellà en guanyaven un cadascun: Montserrat Gelabert i Magret, de la Torre de Cabdella, per la primera, i Antoni Grasa i Llobet per la segona.

    1991

    La renovació del 1991 canvià poc el panorama:

    13 representants de Convergència i Unió:

    • Constantí Aranda i Farrero, d'Isona i Conca Dellà, que en fou President
    • Francesc X. Bada Amatller, de la Pobla de Segur
    • Enrique Corona i Pol, de Tremp
    • Nicanor Compte Castells, de Talarn

    • Joan Cuñé Novao, de Llimiana
    • Josep Durany Galera, de Gavet de la Conca
    • Antonio Palau Casal, de Sarroca de Bellera
    • Xavier Pont Jordana, de Conca de Dalt
    • Salvador Puig i Aloy, de Salàs de Pallars

    • Josep Soldevila i Tartera, de la Torre de Cabdella
    • Teresa Soler Giol, de Senterada
    • Miquel Verdeny Tohà, de Tremp
    • Josep Vila Chauri, de Castell de Mur

    5 dels Socialistes de Catalunya:

    • Víctor Orrit Ambrosio, de Tremp
    • Narcís Balagué Bosch, de la Pobla de Segur

    • Antoni Toló Cierco, de Senterada
    • Josep Enseñat i Martínez, de Talarn

    • Josep M. Dalmau Gil, de la Torre de Cabdella

    I un del Partit Popular:

    • Julián Rosell Oliva, de Tremp

    1995

    Les noves eleccions del 1995 van modificar molt lleugerament les dades de quatre anys abans:

    13 representants de Convergència i Unió:

    • Enric Corona Pol, de Tremp, que en fou President
    • Josep Soldevila i Tartera, de la Torre de Cabdella
    • Antoni Palau Casals, de Sarroca de Bellera
    • Salvador Puig Aloy, de Salàs de Pallars
    • Agustí Graell Comet, d'Isona i Conca Dellà

    • Josep M. Vives Coloma, de Talarn
    • Josep Maria Roca Canal, de Gavet de la Conca
    • Joan Cuñe Novau, de Llimiana
    • Martí Cardona Rocafort, de Conca de Dalt

    • Josep Vila i Chauri, de Castell de Mur
    • Carlos Montanuy Baró, de Sant Esteve de la Sarga
    • Josep M. Solé Santaolalla, de Tremp
    • Ramon Molina Ramírez, de Tremp

    6 dels Socialistes de Catalunya:

    • Jaume Altisent Buira, de Tremp
    • Francisco Bermejo Buil, de la Pobla de Segur

    • M. Montserrat Cuberes Corts, de Conca de Dalt
    • Josep Enseñat i Martínez, de Talarn

    • Margarita Lladós Sala, d'Isona i Conca Dellà
    • Josep Manuel Subirà Blanc, de la Torre de Cabdella

    1999

    El 1999, tornava a canviar una mica la composició del Consell Comarcal, però sense grans alteracions:

    Convergència i Unió hi obtenia 13 representants

    • Agustí Graell Comet, d'Isona i Conca Dellà, com a President
    • Josep Maria Bertran Español, de Salàs de Pallars
    • Martí Cardona Rocafort, de Conca de Dalt
    • Joan Comenge Riba, de la Pobla de Segur
    • Josep Durany Galera, de Gavet de la Conca

    • Jordi Elies Fàbrega, de Castell de Mur
    • Ferran Fuertes Guiró, de la Pobla de Segur
    • Jordi Languil Badia, de la Torre de Cabdella
    • Josep Ramon Lloret Loan, de Sarroca de Bellera

    • Carles Montanuy Baró, de Sant Esteve de la Sarga
    • Salvador Puig Aloy, de Salàs de Pallars
    • Julián Rosell Oliva, de Tremp
    • Josep Santandreu Gaset, de Talarn

    Els socialistes, 4:

    • Victor Orrit Ambrosio, de Tremp
    • Narcís Balagué Bosch, de la Pobla de Segur

    • Jordi Balust López, de Talarn

    • Montserrat Cuberes Corts, de Conca de Dalt

    Un representant era per a Esquerra Republicana de Catalunya:

    • Josep Maria Ardanuy Tarrat, de Tremp

    I un altre per al grup de Gent Convergent pel Municipi de Tremp:

    • Josep Maria Solé Santolalla, de Tremp

    2003

    L'any 2003, s'hi produïen alguns canvis més significatius:

    Convergència i Unió hi assolia 10 representants:

    • Xavier Pont Jordana, de Conca de Dalt, President
    • Joan Comenge i Riba, de la Pobla de Segur
    • Constante Aranda i Farrero, d'Isona i Conca Dellà
    • Josep M. Solé Santaolalla, de Tremp

    • Ferran Fuertes Guiró, de la Pobla de Segur
    • M. Lourdes Servent Pedescoll, de Senterada
    • Josep Soldevila i Tartera, de la Torre de Cabdella

    • Jaume Elies Elies, de Llimiana
    • Josep Durany Galera, de Gavet de la Conca
    • Josep Ramon Lloret i Loan, de Sarroca de Bellera

    Els Socialistes de Catalunya, 6:

    • Víctor Orrit Ambrosio, de Tremp
    • Esperança Farrera Granja, de la Pobla de Segur

    • Josep M. Dalmau Gil, de la Torre de Cabdella
    • Julià Sala Monsó, d'Abella de la Conca

    • Ramon Erta i Gallart, de Talarn
    • Antonio Vilana Codina, de Llimiana

    I ERC augmentava a 3:

    • Josep M. Ardanuy i Tarrat, de Tremp

    • Josep Castells Farré, de Castell de Mur

    • Fermí Tormo Armengol, de la Pobla de Segur

    2007

    En el període 2007-2011, es produïren alguns canvis en el repartiment de forces, i la composició del ple del Consell Comarcal del Pallars Jussà fou la següent:

    El Partit dels Socialistes de Catalunya - PSOE, amb 8 representants:

    Convergència i Unió, amb 7:

    • Xavier Pont i Jordana, President, Primer tinent d'alcalde de la Pobla de Segur
    • Constante Aranda i Farrero, Vicepresident segon, Regidor d'Isona i Conca Dellà
    • Jaume Elies i Elies, Tinent d'alcalde de Llimiana
    • Antoni Palau i Casal, Regidor de Sarroca de Bellera

    • Josep Maria Pont i Bonet, Segon tinent d'alcalde de Conca de Dalt
    • Julià Rosell i Oliva, Regidor de Talarn
    • Antoni Samsó i Tohà, Regidor de Tremp.

    Esquerra Republicana de Catalunya, amb 4:

    • Josep Castells i Farré, Vicepresident primer, Alcalde de Castell de Mur
    • David Riba i Torrecillas, Regidor de Tremp

    • Ramon Vilanova i Solsona, Regidor d'Isona i Conca Dellà
    • Lluís Bellera i Juanmartí, Alcalde de la Pobla de Segur

    L'equip de govern del Consell Comarcal estigué format per CiU i ERC.

    2011

    Després de les darreres eleccions municipals, els canvis en els resultats de les votacions foren mínims, i el Consell Comarcal del Pallars Jussà ha quedat format de la manera següent, amb la coalició CiU - ERC formant equip de govern:

    Convergència i Unió, 8 representants:

    Partit dels Socialistes de Catalunya - PSOE, també amb 8:

    • Francesc Borrell i Grau, Alcalde de Salàs de Pallars
    • Bonifaci Colomina i Pujol, Tinent d'alcalde de Tremp
    • Josep M. Dalmau i Gil, Alcalde de la Torre de Cabdella
    • Josep Durany i Galera, Alcalde de Gavet de la Conca

    Esquerra Republicana de Catalunya, amb 3:

    • Maria Rosa Amorós i Capdevila, Regidora d'Isona i Conca Dellà
    • Lluís Bellera i Juanmartí, Vicepresident 1r, Alcalde de la Pobla de Segur

    • Josep Castells i Farré, Vicepresident 3r, Alcalde de Castell de Mur

    Museus i centres de patrimoni

    Vegeu també: Llista de monuments del Pallars Jussà

    Referències

    Bibliografia

    • CREUS, Jordi i GASA, Josep R. El Pallars Jussà a peu: 15 recorreguts fascinants per la comarca. Valls: Cossetània Edicions, 2002 (Azimut, 30). ISBN 978-84-95684-72-1
    • MARUGAN I VALLVÉ, Carme Maria i RAPALINO, Verònica (coordinadores) [et al.]. Història del Pallars: Dels orígens als nostres dies, Lleida: Pagès Editors, 2005 (Col·lecció Pallars, 5). ISBN 978-84-9779-265-3
    • TUTUSAUS, Jordi. Caminant el Pallars Jussà: 17 propostes per descobrir la comarca. Valls: Cossetània Edicions, 2007. (Azimut, 94). ISBN 978-84-9791-283-9.

    Enllaços externs

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pallars Jussà Modifica l'enllaç a Wikidata
    Comarques de CatalunyaAl nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Pallars Jussà