Estats dels Estats Units

Estats de la Unió

Els estats dels Estats Units són les cinquanta subdivisions nacionals dels Estats Units d'Amèrica que comparteixen la sobirania amb el govern federal. Cada estat té la seva pròpia constitució, basada en els principis republicans, i un govern, que consisteix en tres poders: executiu, legislatiu, i judicial.[1] A causa de la sobirania compartida entre cada estat i el govern federal, els estatunidencs són ciutadans del país i alhora de l'estat on viuen o on hagin registrat el seu domicili.[2] Tanmateix, la ciutadania estatal és molt flexible, i no es necessita cap aprovació governamental per a traslladar-se entre els estats, o per residir en un altre estat de la federació.

Tot i que la constitució dels Estats Units és una de les més antigues del món, ha estat esmenada en diverses ocasions, i la seva interpretació i l'aplicació de les seves provisions ha canviat. La tendència ha estat cap a la centralització, en què el govern federal ara té un paper més gran del que havia tingut al començament.[3][4]

Història dels estats

Les Tretze Colònies meridionals de la Gran Bretanya a Nord-amèrica es rebel·laren contra el govern britànic el 1775 i proclamaren llur independència el 1776. Posteriorment, es constituïren com a estats sobirans dels Estats Units d'Amèrica, que nasqué com a nació independent amb la ratificació dels Articles de la Confederació el 1781, que creaven una unió dels estats amb un govern central feble. Samuel Huntington es convertí en el primer president del Congrés Reunit dels Estats Units. Aquesta forma de govern semblà inadequada pel nou govern, i aviat començaren les propostes de reforma. Aquestes culminaren amb la convocació de la Convenció de Filadèlfia el 4 de març, 1789 i la subsegüent promulgació de la Constitució dels Estats Units, que crearen una Unió més forta, amb més prerrogatives pel govern federal.

Els Estats Units començaren a expandir-se territorialment al subcontinent nord-americà, segons les línies del Destí Manifest. Compraren la Luisiana de França el 1803, que duplicà la seva superfície. El 1819, Espanya cedí la Florida. La República de Texas s'uní a la federació el 1845, la qual cosa provocà el trencament de les relacions amb Mèxic. El Territori o País d'Oregon era controlat tant pels Estats Units com pel Regne Unit fins al 1847 quan es dividí al llarg del paral·lel 47, i la regió meridional passà al control exclusiu dels Estats Units. El 1848, en acabar la Guerra Estats Units - Mèxic, el tractat de pau, el Tractat de Guadalupe-Hidalgo obligava a Mèxic a cedir els territoris de l'Alta Califòrnia, Santa Fe de Nou Mèxic i les regions disputades entre ambdues nacions després de l'annexió de Texas. El 1853 compraren de Mèxic una franja de territori al sud del territori de Santa Fe de Nou Mèxic (en l'actualitat part d'Arizona). El 1867 compraren Alaska de Rússia, i el 1898 annexaren Hawaii.

En expandir-se territorialment, les noves regions foren dividides en territoris que amb el pas dels temps esdevingueren estats de la federació. L'estat de Hawaii fou l'últim territori a convertir-se en estat, el cinquantè estat dels Estats Units.

Els estats de la Unió Americana

Segons l'article IV de la constitució que descriu la relació entre els estats, el Congrés dels Estats Units té el poder d'admetre nou estats a la Unió. Com a requeriment, els estats han de donar "completa fe i crèdit" als actes de les legislatures i corts dels altres, la qual cosa inclou el reconeixement dels contractes legals, matrimonis, judicis criminals, i, quan encara no havia estat abolit, l'estatus d'esclavatge. Els estats no poden discriminar els ciutadans dels altres estats quant als drets bàsics. Tots els estats han estat garantits la defensa militar i civil del govern federal, el qual també ha d'assegurar-se que el govern de cadascun dels estats sigui republicà.

No hi ha cap menció a la constitució sobre el dret a la secessió de la Unió. Els Articles de la Confederació havien establert que la unió prèvia de les colònies, havia de ser perpètua, mentre que el preàmbul de la constitució actual estableix que el seu propòsit era formar una "unió més perfecta". El 1860 i 1861 onze estats del sud se separaren de la Unió, però foren reincorporats per la força de les armes durant la Guerra Civil dels Estats Units. Posteriorment, el sistema judicial federal, en el cas de "Texas contra White", establí que els estats no tenen el dret de separar-se de la Unió sense el consentiment dels altres estats.

Els estats que conformen la Unió són:

Els Estats Units d'Amèrica
Nom oficialAbrev.BanderaData d'UnióPoblacióCapitalCiutat més poblada
Estat d'AlabamaALBandera d'Alabama18191214181904.627.851MontgomeryBirmingham
Estat d'AlaskaAKAlaska19590103195900,683.478JuneauAnchorage
Estat d'ArizonaAZArizona19120214191206.338.755Phoenix
Estat d'ArkansasARArkansas18360615183602.834.797Little Rock
Estat de CalifòrniaCAFlag of California.svg18500909185036.553.215SacramentoLos Angeles
Estat de Carolina del NordNCCarolina del Nord17891121178909.061.032RaleighCharlotte
Estat de Carolina del SudSCCarolina del Sud17880523178804.407.709Columbia[n 1]
Estat de ColoradoCOColorado18760801187604.861.515Denver
Estat de ConnecticutCTConnecticut17880109178803.502.309HartfordBridgeport[n 2]
Estat de Dakota del NordNDDakota del Nord18891102188900,639.715BismarckFargo
Estat de Dakota del SudSDDakota del Sud18891102188900,796.214PierreSioux Falls
Estat de DelawareDEDelaware17871207178700,864.764DoverWilmington
Estat de FloridaFLFlag of Florida.svg18450303184518.251.243TallahasseeJacksonville[n 3]
Estat de GeòrgiaGAGeòrgia17880102178809.544.750Atlanta
Estat de HawaiiHIHawaii19590821195901.283.388Honolulu
Estat d'IdahoIDIdaho18900703189001.499.402Boise
Estat d'IllinoisILIllinois18181203181812.852.548SpringfieldChicago
Estat d'IndianaINIndiana18161211181606.345.289Indianapolis
Estat d'IowaIAIowa18461228184602.988.046Des Moines
Estat de KansasKSKansas18610129186102.775.997TopekaWichita
Commonwealth de KentuckyKYKentucky17920601179204.241.474FrankfortLouisville
Estat de LouisianaLAFlag of Louisiana.svg18120430181204.293.204Baton RougeNova Orleans
Estat de MaineMEMaine18200315182001.317.207AugustaPortland
Estat de MarylandMDMaryland17880428178805.618.344AnnapolisBaltimore[n 4]
Commonwealth de MassachusettsMAMassachusetts17880206178806.449.755Boston
Estat de MichiganMIMichigan18370126183710.071.822LansingDetroit
Estat de MinnesotaMNMinnesota18580511185805.197.621Saint PaulMinneapolis
Estat de MississipíMSMississipí18171210181702.918.785Jackson
Estat de MissouriMOMissouri18210810182105.878.415Jefferson CityKansas City[n 5]
Estat de MontanaMTMontana18891108188900,957.861HelenaBilings
Estat de NebraskaNENebraska18670301186701.774.571LincolnOmaha
Estat de NevadaNVNevada18641031186402.565.382Carson CityLas Vegas
Estat de Nou HampshireNHNou Hampshire17880621178801.315.828ConcordManchester[n 6]
Estat de Nou MèxicNMNou Mèxic19120106191202.499.481Santa FeAlbuquerque
Estat de Nova JerseyNJNova Jersey17871218178708.685.920TrentonNewark[n 7]
Estat de Nova YorkNYFlag of New York.svg17880726178819.297.729AlbanyNova York[n 8]
Estat d'OhioOHOhio18030301180311.466.917Columbus[n 9]
Estat d'OklahomaOKOklahoma19071116190703.617.316Oklahoma City|
Estat d'OregonOROregon18590214185903.747.455SalemPortland
Commonwealth de PennsilvàniaPAFlag of Pennsylvania.svg17871212178712.432.792HarrisburgFiladèlfia
Estat de Rhode Island i les Plantacions de ProvidenceRIRhode Island17900529179001.057.832Providence
Estat de TennesseeTNFlag of Tennessee.svg17960601179606.156.719NashvilleMemphis[n 10]
Estat de TexasTXFlag of Texas.svg18451229184523.904.380AustinHouston[n 11]
Estat de UtahUTUtah18960104189602.645.330Salt Lake City
Estat de VermontVTVermont17910304179100,621.254MontpelierBurlington
Commonwealth de VirgíniaVAVirgínia17880625178807.712.091RichmondVirginia Beach[n 12]
Estat de Virgínia de l'OestWVVirgínia Occidental18630620186301.812.035Charleston
Estat de WashingtonWAWashington18891111188906.468.424OlympiaSeattle
Estat de WisconsinWIWisconsin18480529184805.601.640MadisonMilwaukee
Estat de WyomingWYWyoming18900710189000,522.830Cheyenne

Govern dels estats

Els estats tenen la llibertat d'organitzar llurs governs estatals de qualsevol manera, però, per mandat constitucional, han de tenir una "forma de govern republicana". Tots els estats han adoptat una forma de govern basada en la separació dels tres poders de govern, com el govern federal. Tot i així hi ha algunes diferències mínimes entre els governs dels estats. Per exemple, el congrés de Nebraska és unicameral, mentre que la resta dels 49 estats tenen congressos bicamerals. En la majoria dels estats hi ha un poder executiu plural, en què els membres del gabinet també són elegits per sufragi i considerats com a membres en igualtat amb el governador. Les judicatures estatals també poden variar.

Notes

  1. L'àrea metropolitana de Greenville-Spartanburg-Anderson és la regió metropolitana més poblada de Carolina del Sud.
  2. L'àrea metropolitana de Hartford-West i Hartford-Willimantic és l'àrea metropolitana més gran a Connecticut
  3. L'àrea metropolitana de Miami-Fort Lauderdale és l'àrea metropolitana més gran a Florida.
  4. Baltimore és un dels 12 comtats de l'àrea metropolitana de Baltimore-Washington que és l'àrea metropolitana més gran a Maryland.
  5. La ciutat de St. Louis i 8 comtats de l'estat formen part de l'àrea metropolitana de St. Louis - St. Charles - Farmington, l'àrea metropolitana més poblada de Missouri.
  6. Els cinc comtats meridionals de Nou Hampshire formen part de l'àrea metropolitana de Boston-Worcester-Manchester, l'àrea metropolitana més poblada dins l'estat.
  7. Els 13 comtats meridionals de Nova Jersey formen part de l'àrea metropolitana de Nova-York - Newark - Bridgeport, la més poblada a Nova Jersey.
  8. Nova York és la ciutat més poblada dels Estats Units.
  9. L'àrea metropolitana de Cleveland, tanmateix, és l'àrea metropolitana més poblada d'Ohio.
  10. L'àrea metropolitana de Nashville-Davidson és la regió metropolitana més poblada de Tennessee.
  11. L'àrea metropolitana de Dallas - Fort Worth és la regió metropolitana més poblada de Texas.
  12. Deu comtats de Virgínia i sis ciutats independents formen part de l'àrea metropolitana de Washington-Baltimore, la regió metropolitana més poblada a Virgínia.

Referències

  1. «Frequently Asked Questions About the Minnesota Legislature». Minnesota State Legislature.
  2. «Essays on Amendment XIV: Citizenship». The Heritage Foundation.
  3. Aleksandar Pavković, Peter Radan, Creating New States: Theory and Practice of Secession, p. 222, Ashgate Publishing, 2007.
  4. «Texas v. White 74 U.S. 700 (1868)».

Lectures

  • Stein, Mark, How the States Got Their Shapes, New York : Smithsonian Books/Collins, 2008. ISBN 978-0-06-143138-8

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estats dels Estats Units Modifica l'enllaç a Wikidata