Cornellà del Terri

Infotaula de geografia políticaCornellà del Terri
Bandera de Cornellà del Terri Escut de Cornellà del Terri
Bandera de Cornellà del Terri Escut de Cornellà del Terri
Cornella-De-Terri.jpg
Església Parroquial

Localització
Localització de Cornellà del Terri respecte del Pla de l'Estany.svg
42° 05′ 29″ N, 2° 49′ 04″ E / 42° 05′ 29″ N, 2° 49′ 04″ E / 
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques gironines
ComarcaPla de l'Estany
Entitats de població10
Població
Total2.280 (2017)
• Densitat82,31 hab/km²
GentiliciCornellenc, cornellenca
Geografia
Superfície27,7 km²
Altitud96 m
Limita amb
Organització i govern
• AlcaldePere Vilà Ferrer
Indicatius
Codi postal17844
Fus horariUTC+01:00
Codi INE17056
Codi IDESCAT170561
Altres dades

WebLloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Cornellà del Terri és un municipi de la comarca del Pla de l'Estany, anomenat fins al 1989 Cornellà de Terri. És important la seva Festa de l'Arbre i Ball del Cornut de Cornellà de Terri que cada dilluns de Pasqua se celebra en aquesta localitat.

Entitat de poblacióHabitants
Borgonyà482
Cornellà del Terri993
Corts152
Pujals dels Pagesos92
Pujals dels Cavallers67
Ravós del Terri121
Sant Andreu del Terri9
Santa Llogaia del Terri117
Sords179
Pont-xetmar21
Dades: 2011. Font: Idescat

Toponímia

El nom Cornellà es creu que podria derivar del cognom romà Cornelu o Cornelià. Es podria referir al propietari d'una explotació agrícola, fundus Cornelianus.El topònim Terri apareix per primera vegada a mitjan segle IX amb motiu de la fundació de la fel·la monàstica de Sant Andreu que és situada super fluviam Sterriam', que signifixa damunt del curs del Terri. L'origen d'aquest topònim es creu que podria ser d'origen preromà que significaria riu, corrent d'aigua o rierol.[1]

Història [2]

El 19 d’agost de 1337 el rei Pere el Cerimoniós atorga la Carta Pobla (que deslliura els habitants de La Vall de certes obligacions). L’any 1367 es concedeix autorització per formar un Consell Municipal (per governar el municipi) i també cal ressaltar quan el Rei Pere autoritza enderrocar part del castell de Cornellà (l’enderroc afectaria majorment les muralles i el fossat) destinat-ne una part a hospital per a caminants i pobres (el Rei cedí els drets que tenia sobre la torre, els valls i les pedres per fer aquesta edificació) al sosteniment del qual, entre d’altres, va participar l’infant D. Joan amb el manteniment perpetu d’un llit de l’hospital, el cobrellit del qual havia de dur brodat l’escut reial.

L’any 1385 s’hostatjaven a Cornellà la reina Sibil·la de Fortià, l’infant D. Joan i la seva esposa Violant de Bar (ducs de Girona). L’any 1391 pagesos de diferents pobles del municipi varen participar, de forma virulenta, a l’assalt del Call jueu de Girona. Més endavant a la Bastida de Borgonyà fou pres l’abat de Banyoles Francesc Xetmar per part de la cavalleria castellana, en la guerra civil catalana (1460-1472). Recordar que, en plena Guerra dels Pagesos de Remença, per la Vall passà en Pere Joan Sala Serrallonga en lluita constant contra senyors i nobles, fita que podria ser l’inici de la supressió dels “mals usos” per part dels feudals i, qui sap, el començament de les commemoracions tradicionals que cada any es celebren a la Plaça del Maig el Dilluns de Pasqua: “La Plantada de l’Arbre del Maig” i el “Ball del Cornut”.

Al segle XVII i XVIII Cornellà fou escenari de les guerres sostingudes amb França i convertida en campament militar, tan aviat per les tropes franceses com per les tropes espanyoles. En tenim coneixement perquè Joan Roura, domer ho va deixar escrit en la “Consueta”, així com altres fets, costums, tradicions i cultius del poble. Durant la tercera guerra carlina la població de Cornellà va prendre part en una de les batalles sostingudes entre el general Savalls i Cirlot. A principis del segle XX apareix un “boom” musical amb la formació i les actuacions del “Trio Victòria” format per músics del municipi: Josep Casadevall, Miquel Jou i Jaume Baró. També la fundació de la Cobla-Orquestra “La Selvatana” el 1913 per part, entre d’altres de: Pere Arpa, Cebrià Gratacós, Joan Casadevall i Joan Comas, veïns de Cornellà del Terri.

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f1515 f1553 f1717178718571877188719001910
1081351255921.3821.9462.0922.0791.7221.904

1920193019401950196019701981199019921994
2.1202.1621.9681.9751.8271.6471.7481.8241.8121.818

1996199820002002200420062008201020122014
1.8061.8621.9211.9181.9922.0792.1892.210--

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1787 incorpora Sant Andreu del Terri; el 1857, Borgonyà, Corts, Pujals dels Cavallers, Pujals dels Pagesos, Ravós del Terri, Santa Llogaia del Terri i Sords; el 1981, Sant Andreu del Terri.

Personatges il·lustres

  • Pere Arpa i Torremilans nascut a Cornellà de Terri fou músic i un dels fundadors de la cobla Selvatana.
  • Bernat Bernat nascut a Cornellà i que fou bisbe de la ciutat de Carcassona.
  • Patllari Calbet, monjo del monestir de Sant Esteve de Banyoles, sagristà major de l'Abadia d'Arles.
  • Narcís Coll d’Ermedàs que arribà a ser arquebisbe de Caracas.
  • Guillem de Corts que col·laborà en les obres de la catedral de Girona.
  • Quim Bou comicaire resident a Cornellà de Terri que treballa en els aspectes de guionista, dibuixant, entintador i colorista. També ha treballat com a il·lustrador de diversos llibres infantils i juvenils.
  • Joan Roura (finals del segle XVII-XVIII) va ser domer de Cornellà i va escriure el llibre de notes Consueta(1677-1716) al voltant de la vida i les festes religioses de Cornellà.[1]

Flora i fauna

A les zones menys planeres, en els turons i serrats del municipi hi domina el bosc l'alzina. El sota bosc està format per arbustos com la brolla de romaní, el bruc, l'argelaga, el marfull o el llentiscle. La conca del Terri té dos afluents principals, les rieres de Revardit i de Matamors. En els marges del Terri hi ha una escassa presència del bosc de ribera (freixes i salzes), en gran part substituït per plantacions de pollancres i plàtans.A la vall hi domina l'activitat agrícola, amb els cultius típics de secà (cereals, blat de moro, farratges) i els de regadiu (llegums i hortalisses).La fauna que abunda al municipi és la pròpia del mediterrani. En els cursos fluvials es pot trobar espècies de peixos autòctones o introduïdes com el barb, la bagra o la carpa. Anteriorment vivien llúdrigues en les aigües del Terri [1]

Les fonts

La distribució de les fonts dins el municipi és molt dispersa, ja que està format per diversos pobles i veïnats. Les trobem principalment pròximes al Riu Terri i en petites concentracions a la zona de Borgonyà i de Ravós del Terri. Al Molí de Borgonyà se'n poden visitar diverses. Entre d'altres destaquen la Font de Can Ferronic pròxima a la bòbila de l'època Romana situada a Ermedàs. Es creu que servia per proveir-la d'aigua. I la Font de Ca n'Illa que mostra la utilitat dels safareigs i els vivers amb rentadors per no haver de rentar la roba de genolls. [3]

Agermanaments

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 La Vall del Terri (Llibret, dipòsit legal GI-679/2004). Ajuntament de Cornellà del Terri, 2004. 
  2. «Web Oficial de l'Ajuntament de Cornellà de Terri.».
  3. Enric Estragués Estrems; Gabriel Estragués Roura. Les fonts del Pla de l'Estany. Girona: Rigau Editors, 2014. ISBN 978-84-616-8642-1 [Consulta: 1 setembre 2015]. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cornellà del Terri Modifica l'enllaç a Wikidata