Comarques de Catalunya

Comarques de Catalunya

L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, quan fou suprimida pel franquisme. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà de nou aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del Moianès.[1]

Actualment Catalunya està dividida en 42 entitats: 41 comarques, cadascuna administrada pel seu consell comarcal, i l'Aran, una entitat territorial singular administrada pel Consell General d'Aran.[nota 1] Sovint es fa servir la simplificació de «42 comarques» (malgrat que l'Aran no és pas una comarca), que permet agrupar informacions equivalents utilitzant una única denominació.

Història

Els romans van anomenar civitates els principals poblats ibers i al seu territori d'influència. El nom d'algunes d'aquelles tribus ha perdurat en la denominació del territori: Ceretans (Cerdanya), bergistans (Berguedà), ausetans (Osona).

Sota l'estructura administrativa romana, la província Tarraconense va ser dividida en convents jurídics. El convent de Tàrraco es corresponia aproximadament a l'actual Catalunya, sense la plana de Lleida i amb el Maestrat. Plini el Vell diu que al convent de Tàrraco hi havia 42 civitates, que venien a ser demarcacions territorials. Les denominacions que han perdurat com a comarcals són: gerundenses (Gironès), segarrensis (Segarra), a més del territorium tarraconensis (Camp de Tarragona i Tarragonès).

En l'època visigoda, es van constituir els seus episcopals al voltant de les principals ciutats mantenint una cohesió del seu territori. Entre altres: Bàrcino (que inclouria l'actual Barcelonès i les parts més properes a aquesta del Vallès Baix Llobregat i Maresme), Emporiae (Empordà tot i que l), Orgellia (Bisbat d'Urgell).

L'establiment de la Marca Hispànica per part de l'Imperi Carolingi va portar un règim feudal amb dominis senyorials variables estructurats en comtats, vescomtats i altres senyorius menors. A més de les denominacions ja tradicionals, apareixen els comtats del Rosselló, Pallars o Ribagorça.

Durant l'Edat mitjana sorgeix la denominació de comarca com a sinònim de marca, terra fronterera, i es consolida com a denominació popular. A partir del 1600 alguns escriptors descriuen el Principat de Catalunya per comarques. Pere Gil (1551-1622) diu «Tot Catalunya pot dividir-se en vint-i-set parts, o climes, o comarques, o parts de terra». Andreu Bosch (1628) diu «Tota sa terra es divideix en quaranta-vuit parts». Josep Aparici (1708) anota trenta comarques: «Catalunya és coneguda per la seva repartició en comarques».[3]

Políticament, el concepte de comarca no apareix fins a l'últim quart del segle XIX. El catalanisme polític va manifestar el seu rebuig a la divisió provincial de 1833 plantejant com a alternativa una organització en comarques. El 1882, el projecte de Constitució per a l'Estat Català elaborat al Congrés Federal Regionalista propugnava una divisió en comarques. El 1892, la cinquena de les Bases de Manresa declarava: «La divisió territorial sobre la qual es desenrotlla la gradació jeràrquica dels poders governatiu, administratiu i judicial, tindrà per fonament la comarca natural, el municipi».[4]

Esteve Sunyol va fer, el 1897, la primera concreció d'una divisió comarcal com a base politicoadministrativa. Diversos tractadistes van proposar una gran varietat de divisions comarcals i de nomenclatures. La majoria de comarcalitzacions proposades fins al 1930 tenien un caràcter naturalista i historicista. Pau Vila va donar un gir a aquest model donant prioritat als factors socials seguint els principis de geografia regional de l'escola geogràfica francesa.[4]

L'octubre del 1931 la Generalitat va crear la Ponència d'Estudi de la Divisió Territorial de Catalunya, amb Pau Vila com a vicepresident. Els treballs es van concretar en la divisió comarcal de 1936 amb trenta-vuit comarques.

El 1939, la dictadura franquista va anul·lar la comarcalització. El 1987 es va recuperar la mateixa divisió comarcal del 1936, amb algunes modificacions el 1988 i 1990 (creació administrativa de les comarques del Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i de l'Alta Ribagorça).

Propostes i reivindicacions

L'any 2000, en l'Informe Roca, un equip format per Miquel Roca i Junyent i Jesús Burgueño, entre altres, van proposar de crear alguna comarca més: El Moianès (capital: Moià) aprovada pel Parlament de Catalunya el 15-4-2015, la Vall de Camprodon (capital: Camprodon), la Selva Marítima (o Marina) (capital: Blanes), l'Alta Segarra (capital: Calaf) i el Segre Mitjà (capital: Ponts), a més de dividir el Baix Llobregat en dos (la part nord, el Baix Llobregat Nord, amb capital a Martorell). Tots els casos són antigues reivindicacions comarcals.

Encara J. Burgueño, l'any 2003, proposava de crear també el Lluçanès (capital: Prats de Lluçanès), la Vall de Ribes (capital: Ribes de Freser), la Ribera de Sió (capital: Agramunt), la Baixa Segarra (capital: Santa Coloma de Queralt) i el Baix Montseny (capital: Sant Celoni), a més de canvis de límits (les Garrigues, el Ripollès, etc.).[5]

Llista de comarques

Convencions

El nom de les comarques catalanes s'escriu sempre precedit dels articles el/la, segons convingui. No obstant això, cal recordar que hi ha una excepció: la comarca d'Osona, que no el duu mai; i que és optatiu de posar-lo en tres més: Anoia, Garraf i Terra Alta.[6] L'article inicial s'escriu sempre amb minúscula, tant en els mapes com en un text, tret que es tracti del començament d'una frase.

Els codis de dos dígits alfabètics són els usats en bases de dades a proposta de la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu de la Generalitat.[7]

Comarques actuals

Les dades bàsiques de les «42 comarques», amb les xifres de població del padró municipal d'habitants 2017,[8] són:

ComarcaCodi
terr.
Hab.
(2017)
Sup.
(km2)
Dens.
(2017)
(hab./km2)
Capital
l'Alt Camp0143.995538,0081,8Valls
l'Alt Empordà02139.7051.357,54102,9Figueres
l'Alt Penedès03106.930592,69180,4Vilafranca del Penedès
l'Alt Urgell0420.2961.447,4614,0la Seu d'Urgell
l'Alta Ribagorça053.827426,869,0el Pont de Suert
l'Anoia06118.277866,31136,5Igualada
l'Aran[* 1]399.985633,6015,8Vielha e Mijaran
el Bages07175.0951.092,30160,3Manresa
el Baix Camp08187.471697,15268,9Reus
el Baix Ebre0978.1801.002,6778,0Tortosa
el Baix Empordà10132.906701,69189,4la Bisbal d'Empordà
el Baix Llobregat11813.996485,991.674,9Sant Feliu de Llobregat
el Baix Penedès12100.850296,45340,2el Vendrell
el Barcelonès132.248.227145,7515.425,2Barcelona
el Berguedà1439.0131.185,2532,9Berga
la Cerdanya (Baixa Cerdanya)[* 2]1517.623546,6932,2Puigcerdà
la Conca de Barberà1620.036650,1730,8Montblanc
el Garraf17147.504185,11796,8Vilanova i la Geltrú
les Garrigues1818.975797,7023,8les Borges Blanques
la Garrotxa1956.184734,6276,5Olot
el Gironès20188.083575,60326,8Girona
el Maresme21444.046398,531.114,2Mataró
el Moianès4213.279337,9039,3Moià
el Montsià2267.491735,4291,8Amposta
la Noguera2338.7261.784,0721,7Balaguer
Osona24156.5721.245,20125,7Vic
el Pallars Jussà2513.2801.343,099,91Tremp
el Pallars Sobirà266.9471.377,925,0Sort
el Pla d'Urgell2736.614305,14120,0Mollerussa
el Pla de l'Estany2831.738262,78120,8Banyoles
el Priorat299.345498,6118,7Falset
la Ribera d'Ebre3022.203827,3226,8Móra d'Ebre
el Ripollès3124.999956,6226,1Ripoll
la Segarra3222.736722,7231,5Cervera
el Segrià33208.0591.396,66149,0Lleida
la Selva34167.837995,04168,7Santa Coloma de Farners
el Solsonès3513.3601.001,2413,3Solsona
el Tarragonès36250.488319,37784,3Tarragona
la Terra Alta3711.634743,0415,7Gandesa
l'Urgell3836.028579,6662,2Tàrrega
el Vallès Occidental40910.031583,131.560,6Sabadell i Terrassa
el Vallès Oriental41403.259735,00548,7Granollers
Catalunya7.555.83032.108,00235,3
  1. Formalment és reconeguda com una entitat territorial singular.
  2. Oficialment Cerdanya. S'utilitza el nom Baixa Cerdanya per diferenciar-la de l'Alta Cerdanya a França.[9]

Les successives modificacions comarcals

Les noves comarques de 1988

Els canvis produïts per la creació de comarques del 1988 foren:[10]

MunicipiComarca anteriorComarca actual
Banyolesel Gironèsel Pla de l'Estany
Camósel Gironèsel Pla de l'Estany
Cornellà de Terriel Gironèsel Pla de l'Estany
Crespiàel Gironèsel Pla de l'Estany
Esponellàel Gironèsel Pla de l'Estany
Fontcobertael Gironèsel Pla de l'Estany
Palol de Revarditel Gironèsel Pla de l'Estany
Porqueresel Gironèsel Pla de l'Estany
Sant Miquel de Campmajorel Gironèsel Pla de l'Estany
Serinyàel Gironèsel Pla de l'Estany
Vilademulsel Gironèsel Pla de l'Estany
Barbensl'Urgellel Pla d'Urgell
Bell-lloc d'Urgellel Segriàel Pla d'Urgell
Bellvísla Noguerael Pla d'Urgell
Castellnou de Seanal'Urgellel Pla d'Urgell
Fondarellael Segriàel Pla d'Urgell
Golmésel Segriàel Pla d'Urgell
Ivars d'Urgelll'Urgellel Pla d'Urgell
Linyolala Noguerael Pla d'Urgell
Miralcampel Segriàel Pla d'Urgell
Mollerussael Segriàel Pla d'Urgell
el Palau d'Anglesolael Segriàel Pla d'Urgell
el Poalla Noguerael Pla d'Urgell
Sidamonel Segriàel Pla d'Urgell
Torregrossales Garriguesel Pla d'Urgell
Vilanova de Bellpuigl'Urgellel Pla d'Urgell
Vila-sanal'Urgellel Pla d'Urgell
Barruerael Pallars JussàAlta Ribagorça
el Pont de Suertel Pallars JussàAlta Ribagorça
Vilallerel Pallars JussàAlta Ribagorça

Revisió comarcal 1990

El gener del 1990 es va modificar l'adscripció comarcal d'alguns municipis:[11]

MunicipiComarca anteriorComarca actual
AlfarràsNogueraSegrià
ArbolíPrioratBaix Camp
BonastreTarragonèsBaix Penedès
Caldes de MontbuiVallès OccidentalVallès Oriental
Castellet i la GornalGarrafAlt Penedès
Esplugues de LlobregatBarcelonèsBaix Llobregat
els GaridellsTarragonèsAlt Camp
MasllorençAlt CampBaix Penedès
la MolsosaAnoiaSolsonès
MontesquiuRipollèsOsona
Montornès de SegarraUrgellSegarra
Olesa de BonesvallsGarrafAlt Penedès
la PortellaNogueraSegrià
Sant Jaume d'EnvejaBaix EbreMontsià
Sant Just DesvernBarcelonèsBaix Llobregat
Sant Quirze de BesoraRipollèsOsona
Santa Maria de BesoraRipollèsOsona
Vallfogona de RiucorbSegarraConca de Barberà
VidràRipollèsOsona

Creació del Moianès

MunicipiComarca anterior
CaldersBages
CastellcirVallès Oriental
CastellterçolVallès Oriental
CollsuspinaOsona
l'EstanyBages
GraneraVallès Oriental
MoiàBages
Monistrol de CaldersBages
Sant Quirze SafajaVallès Oriental
Santa Maria d'OlóBages

Notes

  1. La llei aprovada el 5 de febrer de 2015 estableix, en la disposició addicional segona.2, que «les denominacions comarca i consell comarcal no són aplicables a Aran i al Consell General d'Aran. Tota referència en aquests termes en les normes vigents s'han d'entendre fetes a Aran i al Consell General d'Aran».[2]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comarques de Catalunya Modifica l'enllaç a Wikidata

Vegeu també