Colldejou

Infotaula de geografia políticaColldejou
Bandera de Colldejou Escut de Colldejou
Bandera de Colldejou Escut de Colldejou
Colldejou.JPG
L'església de Colldejou i la serra de Llaberia

Localització
Localització de Colldejou respecte del Baix Camp.svg
41° 05′ 58″ N, 0° 53′ 15″ E / 41° 05′ 58″ N, 0° 53′ 15″ E / 
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
ComarcaBaix Camp
Entitats de població1
Població
Total170 (2017)
• Densitat11,72 hab/km²
GentiliciColldejouenc, colldejouenca
MalnomFumats
Geografia
Superfície14,5 km²
Altitud431 m
Limita amb
Organització i govern
• AlcaldeMarcel Salsench Escoda
Indicatius
Codi postal43310
Fus horariUTC+01:00
Codi INE43045
Codi IDESCAT430458
Altres dades

WebLloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Colldejou és un municipi de la comarca del Baix Camp, que es troba al límit del Baix Camp amb el Priorat, i al peu de la Serra de Llaberia i de la Mola de Colldejou (914 m). El terme és molt muntanyós, ocupat en la seva major part per boscos, i poc apte per al cultiu. L'única via de comunicació és la carretera local que va de Mont-roig a la Torre de Fontaubella. Una part del seu terme, la vall de Maçanes, pertany al Priorat geogràfic, i enllaça amb el Camp a través del Coll del Guix, de 640 metres d'altitud.[1]

Història

Es creu que la zona ja va estar habitada durant la prehistòria tal com semblen indicar les eines de pedra que s'han trobat dins del terme municipal. L'origen del municipi no està clar: mentre que algunes fonts indiquen que és en una alqueria sarraïna,[2] Eduard Toda li atribueix un origen romà i cita un document de 1172 que fa referència a un "Collem Jugui".[3] Apareix per primera vegada documentat en 1154, en una butlla emesa per Anastasi IV.

Va passar a les mans del monestir de Sant Miquel d'Escornalbou en 1197 per cessió d'Albert I de Castellvell, titular de la Baronia de Castellvell, que el retenia sense dret després de la donació feta pel seu oncle de nom homònim. El 1203, Arnau de Ribes cedia també a Escornalbou el Monjou, conegut ara com La Mola. Amb això, el municipi quedava a les mans de l'església i integrat a la baronia d'Escornalbou. Va formar part de la Comuna del Camp des de 1586 fins a 1669.

A la Mola de Colldejou, coneguda pels habitants de la comarca només com La Mola, hi ha documentada una ascensió d'un grup de reusencs membres del Centre de Lectura el 18 de juliol de 1860 per a observar-hi un eclipsi solar. Aquesta va ser la primera excursió reusenca documentada i una de les primeres de Catalunya, tot i que el mòbil va ser més científic que esportiu.

Cultura

L'església parroquial està dedicada a Sant Llorenç. És d'àmplies dimensions i té annex un campanar de base octogonal. També és interessant la Mare de Déu de les Malalties, situada al Mas de Magrinyà.

Queden encara visibles algunes restes de la muralla que va envoltar la població, construïda durant les Guerres Carlistes. restes d'un fortí de la mateixa època es troben vora La Mola.[1]

Colldejou celebra la seva festa major el mes d'agost, coincidint amb la festivitat de Sant Llorenç. Era tradicional que pel ball de la festa major, fossin les noies les que triessin la parella. La festa major d'hivern té lloc el 23 d'octubre, festivitat de Sant Rafael.

Actualment a Colldejou hi ha tres associacions culturals:[4]

  • Associació de Veïns i Amics La Mola.
  • Centre Cultural de Colldejou.
  • Associació de dones de Colldejou.

Els gegants de Colldejou són el Fumat i la Fumada, que representen un llenyetaire-carboner i la seva dona. També compten amb l'Espantall que és un gegant manotes i l'adopció de la gegantona senyoreta Remei. Lo Collet és la revista local que té format en paper i digital.[5]

És també interessant la realització d'excursions al cim de la Mola de Colldejou, des d'on es pot arribar a veure el riu Ebre en dies clars.

Colldejou al peu de la mola

Economia

Malgrat l'orografia adversa, la principal activitat econòmica del municipi és l'agricultura de secà i l'explotació forestal. Els cultius més destacats són avellaners, vinyes i ametllers. S'ha de destacar l'abandó de l'activitat ramadera i de l'avicultura així com de la indústria del carbó i el guix. El poble disposava de cooperativa agrícola des de 1954, que actualment ja no existeix. Situat a l'extrem de ponent del Camp de Tarragona, el poble té fama de boirós, i pertany des de sempre al bisbat de Tortosa per la jurisdicció eclesiàstica.[1]

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f1515 f1553 f1717178718571877188719001910
891377254421418447403419

1920193019401950196019701981199019921994
358315292226232192178188191194

1996199820002002200420062008201020122014
196193198196194190186181177172

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012

Resultats electorals - Colldejou, 2012
CandidaturaCap de llistaVotsRegidors% Vots
CiUArtur Mas6653,65
ERCOriol Junqueras3528,45
ICV-EUiAJoan Herrera97,31
PSCPere Navarro54,06
CUPDavid Fernández32,43
C'sAlbert Rivera21,62
PPCAlicia Sánchez-Camacho10,81
Vots en blanc10,81
Altres11,63
Total12483,22

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Anguera, Pere. Història dels pobles del Baix camp. Reus: Reus Diari, 1989, p. 153-156. 
  2. Morera, Emili. "Província de Tarragona". A: Geografia general de Catalunya (dir.) F. Carreras Candi. Barcelona: Albert Martín, [1909?]. Pàg. 394-395
  3. Toda, Eduard. Història d'Escornalbou. Tarragona: Reyal Societat Arqueològica, 1926, p. 38. 
  4. «El Municipi». Ajuntament de Colldejou. [Consulta: 14-VII-2015].
  5. «Lo Collet». Diputació de Tarragona. [Consulta: 14-VII-2015].

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Colldejou Modifica l'enllaç a Wikidata