Cataònia

Infotaula de geografia políticaCataònia

Localització
Modifica dades a Wikidata

Cataònia fou una de les estratègies o districtes de la província romana de Capadòcia. Estrabó la descriu com una plana rodejada de muntanyes.

Estava rodejada de muntanyes: al nord i oest l'Antitaure, al sud i est l'Amanus. El principal lloc poblat era Comana, a la vora del riu Sarus, riu que neix a l'Antitaure i va cap a Cilícia. Un altre riu de la regió és el Pyramus que segueix la mateixa direcció. No hi havia cap ciutat però sí fortaleses com Azamora i Dastarcum, properes al riu Carmalas (potser l'actual Charma Su) afluent del Pyramus, i un temple important dedicat a Apol·lo. Altres punts esmentats pels historiadors són Cabassus (no s'ha localitzat), Cybistra i Claudiopolis Cucusus (actual Goksun a la vora del riu Goksu, afluent del Pyramus).

Cataònia fou part de la satrapia de Cilícia durant el domini persa. Va passar a Alexandre el gran (334 aC), Perdicas d'Orèstia (322 aC), Antígon (321 aC) i Seleuc I Nicàtor (301 aC). Fou part de l'Imperi Selèucida, i del 244 aC fins al 227 aC va estar almenys nominalment sota la branca col·lateral formada per Antíoc Hierax, essent llavors ocupada temporalment per Pèrgam del 227 aC fins vers el 225 aC en què va tornar als selèucides. El 164 aC Tolomeu, governador (sàtrapa) de Commagena (a l'est de Cataònia) es va fer independent, però Cataònia va restar fora protegida per les muntanyes. El 84 aC va ser dominada algun temps per Tigranes el gran d'Armènia. El 64 aC va passar a Roma (amb Síria) i Gneu Pompeu va fer una reorganització administrativa, i des de llavors fou transferida a Capadòcia, la història de la qual va seguir en endavant.

Pàgines relacionades