Camós

Infotaula de geografia políticaCamós
Bandera de Camós Escut de Camós
Bandera de Camós Escut de Camós
Església de Santa Maria de Camós.JPG
Església de Santa Maria de Camós

Localització
Localització de Camós respecte del Pla de l'Estany.svg
42° 05′ 40″ N, 2° 46′ 02″ E / 42° 05′ 40″ N, 2° 46′ 02″ E / 
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques gironines
ComarcaPla de l'Estany
CapitalCamós
Entitats de població2
Població
Total687 (2017)
• Densitat43,76 hab/km²
GentiliciCamosí, camosina
Geografia
Superfície15,7 km²
Altitud216 m
Limita amb
Organització i govern
• AlcaldeNarcís Masanas Xargay
Indicatius
Codi postal17834
Fus horariUTC+01:00
Codi INE17035
Codi IDESCAT170353
Modifica dades a Wikidata

Camós és un municipi situat al sud de la comarca del Pla de l'Estany.

Entitat de poblacióHabitants
Sant Vicenç de Camós618
Santa Maria de Camós66
Dades: 2011. Font: Idescat

Història

La història de Camós gira entorn de l’edificació i conservació de les dues esglésies – Sant Vicenç i Santa Maria – i de l’inici del culte i devoció de Santa Magdalena de Noves.

El lloc de Sant Vicenç de Camós ja és documentat l’any 1019 en la donació que Ramon Bonhom va fer a la canònica gironina, de terres que estaven situades en aquests indrets.

El 1334, l’abat de Banyoles s’havia apoderat, sense títols legítims, de la jurisdicció de Sant Vicenç i Santa Maria de Camós.

El 1372 ja són documentats els dos nuclis de poblament actuals en ocasió d redimir l’impost de bovatge al rei Pere el Cerimoniós.

El 1586 la pesta i altres malalties infeccioses assolen fort a Sant Vicenç de Camós i Palol de Revardit.

Finals del segle XVII, els camosins viuen de prop els sobresalts de la guerra amb els francesos. Els francs cometien tota mena d’excessos, a Camós, agafaven blat de la gent per donar-lo als cavalls, van robar les campanes de l’església i les van trencar. A principis del març de 1695, van intentar cremar les dues parròquies de Camós i tota la vall i van incendiar algunes cases.

El terme de Camós era, el 1698, una batllia reial i el cap de municipi era l’antiga parròquia: Sant Vicenç de Camós.

L’augment de població més important va donar-se a les acaballes del segle XIX per baixar de sobte i tornar-se a refer cap al tercer decenni del segle XX.

Durant la Guerra Civil (1936-39), va produir-se un flux migratori de jovent cap a la ciutat de Banyoles per dedicar-se a activitats industrials i comercials, en detriment de la feina agrícola del seu lloc d’origen.[1]

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f1515 f1553 f1717178718571877188719001910
591448246295511629672464482

1920193019401950196019701981199019921994
631652590572539569633624609645

1996199820002002200420062008201020122014
621618637639659677696681--

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès

Referències

  1. «Pàgina web de l'Ajuntament de Camós». [Consulta: Ovtubre 2015].
  2. Masanés, Cristina «Deesses i comerciants d'oli». Sàpiens [Barcelona], núm. 72, octubre 2008, p. 62. 1695-2014.
  3. «Font del Salt Dalmau».

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camós Modifica l'enllaç a Wikidata