Banyoles

Infotaula de geografia políticaBanyoles
Banyoles
Escut de Banyoles
Escut de Banyoles
Aerea estany de banyoles.png
Vista aèria de l'Estany de Banyoles

Localització
Localització de Banyoles respecte del Pla de l'Estany.svg
42° 07′ 10″ N, 2° 45′ 59″ E / 42° 07′ 10″ N, 2° 45′ 59″ E / 
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques gironines
ComarcaPla de l'Estany
Capital de
Entitats de població7
Població
Total19.397 (2017)
• Densitat1.747,48 hab/km²
GentiliciBanyolí, banyolina
Geografia
Superfície11,1 km²
Altitud172 m
Limita amb
Organització i govern
• AlcaldeMiquel Noguer i Planas
Indicatius
Codi postal17820
Fus horariUTC+01:00
Codi INE17015
Codi IDESCAT170157
Altres dades
Agermanament

Webwww.banyoles.cat
Modifica dades a Wikidata

Banyoles és la capital de la comarca del Pla de l'Estany, al centre de les comarques gironines.

L'estany que hi ha al seu terme municipal, el més gran de Catalunya, és un dels principals atractius turístics de Banyoles, així com la seva oferta d'activitats esportives i de lleure.

Història

Està documentat al segle ix com Balneolas, nom llatí derivat de balneum, «bany».[1]

El Monestir de Sant Esteve de Banyoles, situat al nucli antic del municipi, es pot considerar la primera fundació monàstica benedictina a Catalunya i és considerat el bressol de la ciutat de Banyoles. Va obtenir una certa autonomia municipal l'abril de 1303 en un arbitratge d'Eymeric d'Usall. Malgrat això, Banyoles no es va deslliurar dels "mals usos" definitivament fins al 1335, després de la fugida de bona part dels habitants a Sant Andreu de Mata, que llavors era del mateix Eymeric d'Usall.

Malgrat això va continuar sotmesa a la jurisdicció feudal de l'abat fins a la desamortització eclesiàstica del ministre Mendizábal. Va patir els efectes de les guerres amb França i, posteriorment, de les carlinades.

A la guerra civil va esdevenir lloc de refugi (hospital militar, aeroport) per la seva situació estratègica a la rereguarda de la zona republicana. Va ser escenari de violències en els darrers dies de la guerra per part de les tropes fugitives (afusellaments de detinguts de dretes) i dels vencedors franquistes (afusellament i empresonament de persones d'esquerres).

  • L'any 1913 s'hi crea un equip de futbol, el Club Esportiu Banyoles.
  • L'any 1965 va ser ciutat pubilla, missatge de Caterina Albert i Paradís.
  • L'11 de setembre de 1989 va haver-hi un atac amb explosius de Terra Lliure contra la Guàrdia Civil. Dos guàrdies civils resultaren ferits de consideració. Segons Terra Lliure, aquest atemptat era una resposta als suposats atacs i ultratges a la senyera per part d'Espanya en la inauguració de l'Estadi Olímpic.
  • L'any 1992 va ser subseu olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona'92 en la modalitat de rem. El 29 de juny d'aquest any, Terra Lliure atemptà amb explosius contra l'Oficina Olímpica de Banyoles.
  • L'any 1998, el naufragi del vaixell turístic "l'Oca" a l'estany va provocar la mort de 21 ciutadans francesos.
  • L'any 2004 va ser la seu del campionat del món de rem.[2] El mateix any, també va ser capital de la cultura catalana.
  • L'any 2006 s'hi crea un nou club de futbol, l'Atlètic Club Banyoles.
  • L'any 2008 es torna a fundar L'associació Kayak Banyoles després de cinc anys desapareguda.
  • L'any 2008 i 2009 va ser seu del campionat d'Espanya de marató de piragüisme.
  • L'any 2009 va ser seu de la Copa del Món de rem a la seua primera edició i el 2010 de la Copa del Món de piragüisme de Marató
  • L'any 2010 s'hi crea un nou club de rugbi, el Rugbi Banyoles
  • L'any 2017 Banyoles és el municipi amb més percentatge de vots favorable el Sí en el Referèndum sobre la independència de Catalunya amb un 96,3% i un 2,1% el No.
Plaça Major de Banyoles

Segons un estudi realitzat el 2011 per la Universitat d'Oviedo, Banyoles és el municipi català on es viu millor i el setè en l'Estat espanyol. En aquest estudi s'han valorat aspectes com el consum, els serveis socials, l'habitatge, el transport, el medi ambient, el mercat de treball, la salut, la cultura i l'oci, l'educació i la seguredat. L'estudi ha tengut en compte les 643 localitats amb més de 10.000 habitants i s'ha fet amb dades de 2001, ja que són les més recents que hi ha disponibles.[3] Banyoles ocupa el lloc 24 per darrere d'altres localitats catalanes com Ripoll, Olot, Sant Cugat del Vallès i Torelló.[4]

Geografia

Banyoles està situada a l'extrem nord oriental dels Països Catalans i és la capital de la comarca del Pla de l'Estany. Es troba a mig camí de la Costa Brava i dels Pirineus, formant un triangle de poblacions i indrets de gran interès històric i paisatgístic. Queda a 120 km de Barcelona i a 49 km de la frontera amb França.

La ciutat de Banyoles està ubicada a la riba oriental de l'Estany que porta el mateix nom, sobre la cota de 175 m sobre el nivell del mar. Està situada al límit més oriental del Sistema Transversal Català, al mig d'una depressió natural que té el seu origen en la conca lacustre. Banyoles queda flanquejada al nord pels blocs abruptes de la Mare de Déu del Mont i a ponent per la serra de Rocacorba. La plana està envoltada de serralades, excepte pel sud que s'obre la plana de Cornellà del Terri en direcció a Girona ciutat.

El terme municipal de Banyoles és petit, amb una superfície de 10,89 km², i queda envoltat pels municipis de Porqueres i Fontcoberta.

Clima

El clima de Banyoles és típicament mediterrani, entre les tendències més acusades de l'atlàntica de la Garrotxa i la més humida del Gironès. La temperatura mitjana interanual és de 15 °C i la pluviositat és força abundant, amb un índex anual que sol oscil·lar entre 700 i 900 mm, amb una mitjana anual de 815 mm.

Els vents dominants són els que bufen del nord-oest, predominants durant tot l'any, i del sud-est, més notoris a la primavera i l'estiu i associats a la marinada. Les mitjanes mensuals pels vents que bufen sobre Banyoles són molt moderats (entre els 0,5 i els 2 m/s), mentre que les ràfegues de vent s'associen a vents de component nord (tramuntana i mestral especialment).

Els elements geogràfics del voltant tenen una importància bàsica en les variacions climàtiques de la ciutat: la serralada de Rocacorba protegeix dels vents humits del sud-oest, la Mare de Déu del Mont empara pel nord-oest i la disposició de la plana comarcal compensa i suavitza el clima.

Demografia

Entitat de poblacióHabitants
Banyoles18.951
Lió28
El Mas Usall35
els Pins60
Puigpalter de Baix20
Mas Riera17
Puigpalter de Dalt48
Dades: 2011. Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f1515 f1553 f1717178718571877188719001910
1721542458453.5044.9564.6685.0215.1035.494

1920193019401950196019701981199019921994
5.4715.9476.3386.6728.07510.02312.37813.49013.80814.584

1996199820002002200420062008201020122014
14.39514.74815.08415.79616.42317.30917.91718.78019.34119.343

2016201820202022202420262028203020322034
19.239---------

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Administració i política

Miquel Noguer i Planas (2013)

L'actual batlle és Miquel Noguer, de Convergència i Unió.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
PeríodeNom de l'alcalde/-essaPartit políticData de possessió
1979 - 1983Salvador JuncàERC19/04/1979
1983 - 1987Pere HernándezCiU28/05/1983
1987 - 1991Pere HernándezCiU30/06/1987
1991 - 1995Joan Solana FiguerasPlataforma Progresista15/06/1991
1995 - 1999Joan Solana FiguerasPlataforma Progresista17/06/1995
1999 - 2003Pere Bosch CuencaERC03/07/1999
2003 - 2007Pere Bosch CuencaERC14/06/2003
2007 - 2011Miquel Noguer i PlanasCiU16/06/2007
2011 - 2015Miquel Noguer i PlanasCiU11/06/2011
Des del 2015Miquel Noguer i PlanasCDC - PDeCAT13/06/2015

Referèndums i consultes

12 marc 1986 - Referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN[5]

Pregunta: Considera convenient per a Espanya romandre en l'Aliança Atlàntica en els termes acordats pel Govern de la Nació?

CensVotsAbstencióNuls
9.7595.9253.83465
Vots%
1.94833,25%
No3.41758,31%
Blanc4958,44%

20 febrer 2005 - Referèndum sobre la Constitució Europea a Espanya[5]

Pregunta: Aprova vostè el Tractat per al qual s'estableix una Constitució per Europa?

CensVotsAbstencióNuls
11.6065.1136.49349
Vots%
2.38047,00%
No219643,37%
Blanc4889,63%

18 juny 2006 - Referèndum estatutari a Catalunya de 2006 [6]

Pregunta: «Vol que Catalunya esdevingui un Estat?» i «En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?»

CensVotsAbstencióNuls
11.5356.4315.104100
Vots%
4.67273,80%
No123719,54%
Blanc4226,66%

9 novembre 2015 - Consulta sobre la independència de Catalunya [7]

Pregunta: Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?

CensVotsAbstencióNulsBlanc
12.5908.5584.03210242
Vots%
Sí - Sí7.94392,81%
Sí - No2913,40%
No921,08%
Sí - Blanc881,03%

1 octubre 2017 - Referèndum sobre la independència de Catalunya [8]

Pregunta: Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?

Vots%
6.77596,3%
No1512,10%
Blanc781,10%
Nul300,40%

Llocs d'interès

Fonts

Una mica més de la meitat de les fonts de Banyoles són urbanes. Actualment l'aigua prové de l'Estany un cop s'ha potabilitzat. Però fins a la dècada del 1970 era canalitzada des la deu de la Rajoleria.La Font Pudosa és la font natural més emblemàtica. I la Font de Can Puig destaca pel seu conjunt de vivers i basses.[10]

Entitats [cal citació]

Clubs esportius

Relació parcial de clubs esportius de Banyoles:[11]

Mitjans de comunicació

Banyoles disposa d'una varietat de mitjans de comunicació:[12]

Grups de música

Altres

Entre altres entitats hi trobem:[11]

Agermanaments

Actualment, Banyoles està agermanada amb tres ciutats:

Fills i filles il·lustres

Vegeu la categoria:Banyolins

Referències

  1. Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes. Cossetània, 2002, p. 28. ISBN 9788495684974 [Consulta: 28 gener 2011]. 
  2. «2004 World Rowing Championships». International Rowing Federation. [Consulta: 18 març 2016].
  3. Banyoles es el municipio catalán donde se vive mejor» (en castellà). La Vanguardia, 22 setembre 2011 (2011-09-22).
  4. Estéban, Ramon «Doncs sí, resulta que a Banyoles s'hi viu bé». El Punt Avui, 22 setembre 2011 (2011-09-22), pàg. 12. «Un estudi assenyala la capital del Pla de l'Estany com la que té més qualitat de vida del nostre país, d'entre les de més de 10.000 habitants»
  5. 5,0 5,1 «Idescat. Referèndums» (en ca). [Consulta: 27 octubre 2017].
  6. «ELMUNDO.ES | RESULTADOS REFERENDUM ESTATUTO DE AUTONOMÍA DE CATALUÑA 2006». [Consulta: 27 octubre 2017].
  7. Avui, El Punt. «El Punt Avui - Resultats de les eleccions Consulta 9N - Banyoles» (en ca). [Consulta: 27 octubre 2017].
  8. «Consulta aquí los resultados del referéndum en Banyoles» (en es). La Vanguardia.
  9. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 18. ISBN 84-393-5437-1. 
  10. Enric Estragués Estrems; Gabriel Estragués Roura. Les fonts del Pla de l'Estany. Girona: Rigau Editors, 2014. ISBN 978-84-616-8642-1 [Consulta: 1 setembre 2015]. 
  11. 11,0 11,1 «Guia d'entitats». Ajuntament de Banyoles. [Consulta: 19 octubre 2015].
  12. «Mitjans de comunicació». Ajuntament de Banyoles. [Consulta: 26 octubre 2015].
  13. «Neix Banyoles Televisió, un nou canal de proximitat al Pla de l'Estany». Diari Ara. [Consulta: 26 octubre 2015].
  14. «Ràdio Banyoles». Ajuntament de Banyoles. [Consulta: 26 octubre 2015].

Vegeu també

Enllaços externs