Banyeres del Penedès

Infotaula de geografia políticaBanyeres del Penedès
Bandera de Banyeres del Penedès Escut de Banyeres del Penedès
Bandera de Banyeres del Penedès Escut de Banyeres del Penedès
Banyerenc2.JPG
Vista panoràmica de Banyeres del Penedès

Localització
Localització de Banyeres del Penedès respecte del Baix Penedès.svg
41° 16′ 47″ N, 1° 35′ 00″ E / 41° 16′ 47″ N, 1° 35′ 00″ E / 
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
ComarcaBaix Penedès
Entitats de població6
Població
Total3.121 (2017)
• Densitat255,82 hab/km²
GentiliciBanyerenc, banyerenca
Geografia
Superfície12,2 km²
Altitud173 m
Limita amb
Organització i govern
• AlcaldessaNúria Figueras Tuset
Economia
Pressupost4.666.270,57 € (2007)
Indicatius
Codi postal43711
Fus horariUTC+01:00
Codi INE43020
Codi IDESCAT430206
Altres dades

WebLloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Banyeres del Penedès és un municipi situat a la part central de la comarca del Baix Penedès, a la depressió penedesenca. Limita al nord amb Llorenç del Penedès i Sant Jaume dels Domenys; a l'est amb l'Arboç; al sud amb Castellet i la Gornal (Alt Penedès) i amb Bellvei, per una estreta franja, i amb Santa Oliva; al sud-oest amb Albinyana; a l'oest amb l'enclavament de l'Albonar (Santa Oliva); i al nord-oest amb la Bisbal del Penedès.[1]

El terme comprèn, a més del poble de Banyeres del Penedès, cap de municipi, les caseries de les Masies de Sant Miquel i de Saifores i les urbanitzacions dels Boscos, Casa Roja i el Priorat de Banyeres:

Entitat de poblacióHabitants
Banyeres del Penedès1.724
Barri de Saifores72
Masies de Sant Miquel202
Urbanització Casa Roja185
Urbanització el Priorat de Banyeres670
Zona Residencial els Boscos120

Història

El primer document que esmenta el terme data de l'any 938 en una confirmació de les possessions del Monestir de Sant Cugat del Vallès a càrrec del rei franc Lluís d'Ultramar. La torre de la Guàrdia de Banyeres surt esmentada en altres documents posteriors que ratifiquen els drets del Monestir (986, 1002, 1007). A la part vella, en direcció al nord, es pot veure les restes de la Torre, situada al cim del Puig (172 m.)

L'any 1172, Santa Maria de Banyeres era priorat de Ripoll. Les primeres notícies que es tenen del Priorat de Banyeres daten del segle XIII. Un document datat el 1574 fa referència al priorat com a Monestir de Santa Maria de Banyeres, del qual en resta l'ermita, una bella mostra de l'arquitectura romànica.

L'any 1960 fou descoberta, en els terrenys de Mas Canyís, a les Masies de Sant Miquel, una Necròpolis dels segles VI-V aC. Algunes de les restes arqueològiques que s'hi van trobar són exposades a la Casa Museu Guimerà del Vendrell. En altres indrets s'han trobat restes iberoromanes. Podem dir, doncs, que el poblament del terme de Banyeres data d'aquella època.

L'any 1998, es va descobrir, al voltant de l'ermita de les Masies de Sant Miquel, un important jaciment ibèric, del segle III aC, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional, ja que es creu que és el centre neuràlgic de la Cossetània Oriental. L'objectiu de la Generalitat i l'Ajuntament de Banyeres és aconseguir formar un gran parc ibèric per poder ser obert al públic de forma progressiva, a mesura que avanci les excavacions.

Moviment social a Banyeres

Article principal: Plataforma No fem el CIM

Punts d'interès

Són d'interès les restes del castell de Banyeres, encara que actualment només queda en peu una torre de guaita mig enderrocada, de planta circular amb carreus irregulars d'uns dotze metres d'alçada. Anomenada ja l'any 938 com la torre de Guàrdia de Banyeres, en el document de confirmació de les possessions de Lluís d'Ultramar. Hi tingué drets el Monestir de Sant Cugat. L'ermita de Santa Maria del Priorat. La construcció tingué primitivament una sola nau d'estil romànic, a la qual s'afegí posteriorment una altra nau amb absis, en època de transició al gòtic. A l'interior cal destacar un sarcòfag de pedra construït en diferents estils des del preromànic fins al gòtic. A l'interior hi ha restes que podrien pertànyer als antics priors. El sagrari és d'estil gòtic. Són interessants el cadiratge de pedra i les rajoles de terra. L'ermita és l'última resta de l'antic priorat benedictí situat en aquest indret.

L'església parroquial de Santa Eulàlia, construïda a finals del segle XVII, en substitució de l'antiga, situada a prop del castell, s'esmenta per primera vegada l'any 1054.

Hi ha també diverses masies notables, disseminades pel terme: la Garita Vella, mas Roig, casa Roja, corral d'en Beina, casa Murada, can Canyís...

Si es parla de Banyeres, hom no pot sinó que parlar de l'Om, arbre centenari, situat a la plaça, a la qual dóna nom. Actualment, al costat de l'Om es fan sardanes i castells per la Festa Major i s'engalana per les festes nadalenques.

També és d'interès el Museu Josep Cañas, museu monogràfic de Josep Cañas i Cañas, gestionat per la fundació amb el mateix nom.[2]

S'ha de destacar la Societat Nova, una associació sociocultural catalana sense ànim de lucre fundada l'any 1933. Els objectius bàsics de l'entitat són la promoció de la cultura tant de grans com de joves en el temps lliure. És un nucli de reunions, conferències i seu social de multitud d'associacions i grups culturals (Esbart Santa Eulàlia, Massa Coral Banyerenca, Diables de Banyeres, Grallers de Banyeres, Grup de Teatre, Revista "El Cérvol", Coral Picarol, Amics de Josep Cañas, Peña Barcelonista, AMPA Col·legi Públic).

Els Castellers de Barcelona durant la festa major del 1982

Festa Major

Banyeres celebra la seva Festa Major el segon diumenge de juliol, amb actes propis de Festa Major i amb la participació de tots els grups folklòrics del poble. L'acte més animat és el correfoc, que es va fer per primera vegada l'any 1982.

La Festa Major petita se celebra el 12 de febrer, per Santa Eulàlia, patrona del poble.

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f1515 f1553 f1717178718571877188719001910
211616108328602605673789781

1920193019401950196019701981199019921994
8037106435916146451.5201.5831.4751.515

1996199820002002200420062008201020122014
1.5241.5951.6941.8302.0032.5572.8452.9523.0193.057

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política

Eleccions municipals del 2015

Resultats electorals - Banyeres del Penedès, 2015[3]
CandidaturaCap de llistaVotsRegidors% Vots
BNY-AMAmadeu Benach427429,82%
Convergència i UnióNúria Figueras i Tuset385326,89%
PSC-CPAnna Ordoñez[4]371325,91%
IB-EL-GV-ELluís Inglada Jané177112,36%
Partit Popular de Catalunyanom pp5003,49%
Total1.46811

Eleccions municipals del 2011

Resultats electorals - Banyeres del Penedès, 2011[3]
CandidaturaCap de llistaVotsRegidors% Vots
Convergència i UnióNúria Figueras Tuset571539,93%
Partit dels Socialistes de CatalunyaAvelino Menéndez Suárez[5]489434,20%
Iniciativa per Catalunya VerdsLluís Inglada174112,17%
Partit Popular de CatalunyaJero Merino Iglesias11317,90%
Els Verds - Partit Verd Europeu43-3,01%
En blanc402,80%
Total1.46811

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012

Resultats electorals - Banyeres del Penedès, 2012
CandidaturaCap de llistaVotsRegidors% Vots
CiUArtur Mas41128,01
PSCPere Navarro i Morera25217,17
PPCAlicia Sánchez-Camacho21614,72
ERCOriol Junqueras17211,72
C'sAlbert Rivera1429,67
ICV-EUiAJoan Herrera1389,40
CUPDavid Fernández i Ramos372,52
Vots en blanc241,6
Altres757,63
Total1.50369,97

Referències

  1. «Banyeres del Penedès». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 setembre 2015].
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 17. ISBN 84-393-5437-1. 
  3. 3,0 3,1 «Resultats eleccions municipals 2011». Ministeri de l'Interior. [Consulta: 21 setembre 2015].
  4. «La socialista Anna Ordoñez, alcaldessa de Banyeres amb el suport de BNY i IB». Eix diari, 15-09-2015 [Consulta: 21 setembre 2015].
  5. http://www.derecho.com/l/bop-tarragona/proclamacio-candidatures-per-eleccions-municipals-22-05-2011-junta-electoral-zona-vendrell-26-04-2011/

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Banyeres del Penedès Modifica l'enllaç a Wikidata