Audició

L'audició constitueix els processos psico-fisiològics que proporcionen a l'ésser humà la capacitat d'escoltar i és el resultat d'un complex mecanisme proporcionat per les dues orelles (per permetre la percepció binaural estereofònica), uns centres nerviosos que transformen l'estímul mecànic de les ones en sons i la participació activa i permanent del cervell.

Més enllà de les ones sonores, el procés de l'audició humana implica processos fisiològics, derivats de l'estimulació de l'òrgan de l'audició, i processos psicològics, derivats de l'acte conscient d'escoltar un so. Per això podem dividir el sistema auditiu en dues parts:

  • Sistema auditiu perifèric (l'orella), responsable dels processos fisiològics que capten el so i l'envien al cervell.
  • Sistema auditiu central (nervis auditius i el cervell), responsable dels processos psicològics que conformen la percepció sonora.

En els éssers humans i altres vertebrats, l'audició es realitza principalment pel sistema auditiu: les vibracions són detectades per l'orella que les converteix en impulsos nerviosos que són percebuts pel cervell (principalment en el lòbul temporal). De la mateixa manera que el tacte, l'audició requereix sensibilitat en els moviments de les molècules externes a l'organisme, ja que, com el tacte, fa servir mecanoreceptors.