Astrologia

L'home i l'astrologia
Rellotge astrològic de Venècia

L'astrologia (del grec: αστρολογία = άστρον, astron, "astre, estel" + λόγος, logos, "mot")[1] és la doctrina i estudi especulatiu de les influències dels astres sobre el món sublunar, especialment sobre el destí dels homes i sobre els fenòmens meteorològics segons els conceptes predominants abans del naixement de la ciència moderna; és un dels molts sistemes o tradicions en els que el coneixement de les posicions aparents dels astres és usat per comprendre, interpretar i organitzar el coneixement sobre la realitat i l'existència humana sobre la Terra.[2][3]

Existeixen astrologies diferents, segons la cultura que les ha desenvolupat:

Algunes d'elles poden ser dividides per tipus:

  • Astrologia natal: l'estudi del naixement d'una persona, o la carta natal.
  • Astrologia horària: es traça una carta, per a respondre a una qüestió específica.
  • Astrologia eleccional: s'intenta esbrinar quin és el millor moment per a iniciar un nou projecte.

Es calcula que un 41% de les persones considera que hi ha alguna cosa certa en l'astrologia, segons dades de l'ARP, mentre que la resta afirma que és una pseudociència.

Astrologia i alquímia

L'astrologia occidental estava íntimament relacionada i entrellaçada amb l'alquímia a Occident i altres llocs on va ser àmpliament practicada. En molts sentits van ser desenvolupades per complementar-se una a l'altra en la recerca del coneixement ocult. Tradicionalment, cadascun dels set cossos celestes del sistema solar que coneixien els antics estava associat, exercia el domini sobre, i governava un determinat metall. En l'hermetisme està relacionada tant amb l'astrologia com amb la teúrgia.[4]

Signes

En l'astrologia occidental, una de les eines que s'usa són els signes del zodíac els quals, conceptualment, no tenen cap connexió amb les constel·lacions zodiacals:[5]

Els planetes a l'astrologia

Totes les tradicions astrològiques estan basades en les posicions relatives i els moviments de diferents cossos celestes reals o fruit del pensament humà, tal com es veuen en el moment i el lloc de naixement o altres fets que s'estudien. Es té en compte sobretot el Sol, la Lluna, els planetes, l'ascendent (grau del signe que apareix per llevant a un moment donat), el descendent (punt oposat a l'anterior), el Medium Coeli o Mig Cel (punt en el qual l'eclíptica i el meridià del lloc de naixença es tallen); el Imum Coeli (punt oposat al Mitjà Cel); i els nodes lunars.[6][7][8]

Sol

El sol era considerat un planeta en la concepció astrològica clàssica. El seu símbol era un cercle (el disc solar) amb un punt central (perquè ell mateix és el centre del sistema solar). Regeix el signe del Lleó. Representa l'ego conscient de la persona i les seves projeccions en forma d'egoisme, creativitat i vitalitat, definint, doncs, la naturalesa més intrínseca de l'individu o objecte estudiat. En l'hinduisme és una imatge de l'ànima. S'associa també als moments de diversió de la vida (els "brillants") i a la figura paterna.[9]

Lluna

Igualment la Lluna es considerava un planeta clàssic. Regeix el símbol del Cranc. Té a veure amb tot allò relacionat amb la figura materna (en oposició al sol, ja que és la seva esposa en la majoria de mitologies), les emocions i l'inconscient, així com la seguretat i la memòria. Influeix en la conducta emocional i, segons les circumstàncies, porta melanconia a la personalitat (d'aquí ve el nom de llunàtics a determinats excèntrics).

Mercuri

Mercuri era el déu grec Hermes, considerat el missatger dels déus i destacava per la seva intel·ligència i pel seu poder de convicció, per això aquest planeta afecta la comunicació amb els altres, la forma en com l'home s'expressa, així com les capacitats intel·lectuals. Regeix els signes dels Bessons i Verge. Influeix en la relació amb les persones més properes, com parents i veïns, així com tot allò relacionat amb l'educació.

Venus

Venus se simbolitza amb l'actual signe convencional per a la dona. Influeix en com s'aborden les relacions, especialment les socials i amoroses. S'associa a les passions, especialment a l'amor, però també a allò contrari, a la necessitat d'equilibri i a l'harmonia a la vida. Molts astròlegs també veuen en Venus una imatge de l'amant desitjat pels homes i de l'amant que desitja ser en les dones. Les persones que en depenen necessiten l'aprovació dels altres i busquen la comoditat. A l'orient en canvi té a veure amb la riquesa. Regeix els signes de Taure i la Balança.

Mart

Mart regeix el signe d'Aries i antiguament també Escorpí. Té a veure amb l'autoestima, la capacitat de determinació, l'agressivitat i la sexualitat; en general tot allò que requereix energia (per això les persones sota aquest signe solen ser actives o bones esportistes). Per a molts astrólegs també representa el contrari de Venus: la imatge de l'amant ideal per les dones i de l'amant que desitja ser en els homes.

Júpiter

Júpiter va estructurar els cicles anuals de l'astrologia xinesa. El seu símbol és similar a un quatre amb una corba. Regeix Sagitari i antigament també els Peixos. Influeix en l'ambició, l'educació i la necessitat de llibertat i expansió personal. Actua en els grans viatges o migracions i les persones molt influïdes per aquest planeta tenen més sentit de la justícia.

Saturn

Regeix Capricorn i antigament també Aquari. Influeix en el sentit realista, els límits, la responsabilitat i la longevitat, també marca el grau d'exigència per un mateix i/o per als altres. Pot portar tristesa en el seu pas pels signes. Es relaciona amb la carrera professional i quan entra en un signe sol provocar un gran canvi.

Urà

Urà es va incorporar més tard al sistema astrològic i va passar a regir Aquari. Influeix en la creativitat i capacitat de genialitat i aporta el misteri a la vida, per això és favorable als invents i al consens entre les persones.

Neptú

El símbol és un trident. Regeix el símbol dels Peixos. Té a veure amb la compassió, les il·lusions i la vida religiosa o espiritual, i també amb la imaginació i el subconscient. Afecta especialment les persones quan es troben en un indret aïllat, sigui un monestir o una presó, i aquelles que tenen un estat alterat de la consciència, per una malaltia o per prendre alguna droga.

Plutó

Els astròlegs moderns el van incorporar com a rector d'Escorpí quan va ser descobert. El seu pas pels signes provoca grans transformacions vitals. S'associa al poder i la destrucció i a totes les operacions que requereixin anar més enllà de l'evident (la recerca, la psicologia, fer negocis...)

Lapidaris

En diferents èpoques i diferents cultures hi ha tractats que parlen de les pedres precioses i semi-precioses: els anomenats lapidaris. Sovint cada pedra és associada a un planeta.[10][11][12][13]

Tractats d’astrologia

Manuscrit d'un text d'Albumasar, d'origen persa, segle XV.

Al llarg del temps hi hagué diversos autors que escrigueren sobre astrologia. La importància de les obres esmentades no es limita al tema de la predicció o endevinació. Una mostra aleatòria es presenta a continuació.

  • 700 aC? Vedanga Jyotisha.[14][15][16][17]
  • c 90-170 dC. Claudi Ptolemeu . Tetrabiblos.[18]
  • c 1296. Guido Bonatti.[19][20]
  • 1297. Ramon Llull. Tractatus novus de astronomia .[23]
  • c 1360. Le livre des divinations. Nicole Oresme.[24][25]
  • 1498. Pseudo-Berós. Una obra anomenada Berosi Antiquitatum libri quinque cum Commentariis Joannis Annii, publicat a Roma el 1498 fou una invenció i falsificació de Giovanni Nanni un monjo dominic de Viterbo conegut com a Annius de Viterbo (mort el 1502).[26]
  • 1554. Girolamo Cardano. [27][28]
  • 1607. Verdadera medicina, cirugía y astrologia en tres libros dividida. Juan de Barrios.[29]
  • 1658. Divine Astrologie. Or, a Scripture prognostication of the sad events which ordinarily arise from the good mans fall by death.[30]
  • 1659. Astrologia giudiciaria, con breuità, e chiarezza dimostrata ignorante, ingannatrice, ridicola, superstiziosa. Giuseppe Frambotto.[31]
  • 1660. Opusculo de astrologia en medicina, y de los terminos, y partes de la astronomia necessarias para el uso della. Juan de Figueroa.[32]
  • 1661.[33]
  • 1670. A Tutor to Astrologie. Or Astrologie Made Easie: Being a Plain Introduction to the Whole Art of Astrology. William Eland.[34]
  • 1675. The Starr-Prophet. J. S.[35]
  • 1681. Defensa de la la astrologia, y conjecturas por el Apocalypsi de los años en que se extinguira la secta mahometana, y año en que nacera el Ante-Christo. Luis de Aldrete y Soto.[36]
  • 1699. Astro-Meteorologica: or aphorisms ... of the coelestial bodies. John Goad.[37]
  • 1723. Astrology Improv'd: or, a Compendium of the whole art of that most noble science. Richard Ball.[38]
  • 1727. Juan Salinero. Pragmática del tiempo en defensa de la buena astrologia contra el juizio final de la astrologia.[39]
  • 1857. Essai sur la vie et les ouvrages de N. Oresme. Louis Francis MEUNIER.[40]
  • 1906.[41]

Referències

  1. «Astrologia». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Astrologia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Bunnin, Nicholas; Yu, Jiyuan. The Blackwell Dictionary of Western Philosophy. John Wiley & Sons, 2008. 
  4. Kassell, Lauren «Stars, spirits, signs: towards a history of astrology 1100–1800». Studies in History and Philosophy of Science Part C: Studies in History and Philosophy of Biological and Biomedical Sciences, 41, 2, 05-05-2010, pàg. 67–69. 10.1016/j.shpsc.2010.04.001.
  5. Hone, Margaret. The Modern Text-Book of Astrology. Romford: L. N. Fowler, 1978, p. 21–89. ISBN 0-85243-357-3. 
  6. Kremer, Richard «Horoscopes and History. by J. D. North; A History of Western Astrology. by S. J. Tester». Speculum, 65, 1, 1990, pàg. 206–209. 10.2307/2864524. 2864524.
  7. Pelletier, Robert; Cataldo, Leonard Be Your Own Astrologer. Pan, 1984, p. 57–60. 
  8. Fenton, Sasha. Rising Signs. Aquarian Press, 1991, p. 137–9. 
  9. Riske, Kris. Llewellyn's Complete Book of Astrology. Minnesota, USA: Llewellyn Publications, 2007, p. 5–6; 27. ISBN 978-0-7387-1071-6. 
  10. Sir John Mandeville; Is. del SOTTO Le Lapidaire du quatorzième siècle. Description des pierres précieuses et de leurs vertus magiques, d'après le traité du Chevalier Jean de Mandeville, avec notes, commentaires et un appendice sur les caractères physiques des pierres préciuses, ... par I. del Sotto, 1862. 
  11. Thomas Joice. Libro de proprietatibus rerum en romance (transladado por Vincente de Burgos y agora).. Avila, 1529, p. 441–. 
  12. Lluís Cifuentes i Comamala. La ciència en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement. Edicions Universitat Barcelona, 2006, p. 280–. ISBN 978-84-475-3120-2. 
  13. LAPIDARIO.Alfonso X Rey de Castilla.(Lapidario atribuido a Abolays)
  14. Athena Keen. Cosmic Astrology: The Book of Answers. Lulu.com, 16 desembre 2014, p. 130–. ISBN 978-0-578-15158-8. 
  15. Gayatri D. Vasudev. Astrology and the Hoax of Scientific Temper. Motilal Banarsidass Publishe, 31 desembre 1998, p. 298–. ISBN 978-81-208-1587-2. 
  16. Nicholas Campion. Astrology and Cosmology in the World's Religions. NYU Press, 11 juny 2012, p. 111–. ISBN 978-0-8147-1713-4. 
  17. Sreenadh OG; Veneet Kumar; Shankar G Hegde Lagna Varahi: (by Varahamihira). AIAF, 1 maig 2013, p. 19–. GGKEY:13J3WTDQ3T0. 
  18. Claudius Ptolomaeus. The Tetrabiblos; or, Quadripartite of Ptolemy, tr., with notes, by J. Wilson, 1828. 
  19. Dorian Gieseler Greenbaum. Temperament: Astrology's Forgotten Key. The Wessex Astrologer Ltd, 2005, p. 26–. ISBN 978-1-902405-17-9. 
  20. Baldassarre Boncompagni. Della vita e delle opere di Guido Bonatti, astrologo ed astronomo del secolo decimoterzo. Tipografia delle Belle arti, 1851. 
  21. Guido Bonatti. Guidonis Bonati ... De Astronomia tractatus X vniuersum quod ad iudiciariam rationem natiuitatum aeris, tempestatum attinet, comprehendentes, 1550. 
  22. La Divina Comedia por Dante Alighieri: El Infierno. Montaner y Simon, 1870, p. 131–. 
  23. Lluís Cifuentes i Comamala. La ciència en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement. Edicions Universitat Barcelona, 2006, p. 208–. ISBN 978-84-475-3120-2. 
  24. Dan Burton. De Visione Stellarum. BRILL, 2007, p. 5–. ISBN 90-04-15370-5. 
  25. Traité de la sphère ; Aristote, Du ciel et du monde [De caelo et de mundo, traduction française par Nicole Oresme]
  26. Bérose; Nanni Berosi sacerdotis chaldaici, antiquitatum libri quinque, cum commentariis Joannis Annij Viterbensis ... in antiquitatum studiosorum commoditatem, sub forma Enchiridij excusi & castigati. sumptibus Samuelis Seelfischij, 1612. 
  27. Hieronymus Cardano. In Claudii Ptolemaei ... IIII de astrorum judicijs aut ... quadripartitiae constructionis libros commentaria ... Ejusdem ... geniturarum 12 ... exempla (etc.). Henricus Petri, 1554, p. 289–. 
  28. Girolamo Cardano. Astronomica, astrologica, onirocritica. Sumptibus Ioannis Antonii Huguetan, & Marci Antonii Ravaud, 1663, p. 443–. 
  29. Juan de Barrios. Verdadera medicina, cirugía y astrologia en tres libros dividida. por Fernando Balli, 1607, p. 1–. 
  30. Divine Astrologie. Or, a Scripture prognostication of the sad events which ordinarily arise from the good mans fall by death. Being the substance of a sermon preached ... at the funerals of the Honourable Colonel William Underwood, etc. Robert White for Thomas Brewster, 1658, p. 24–. 
  31. Giuseppe Frambotto. Anti-Gastorello, ouero Astrologia giudiciaria, con breuità, e chiarezza dimostrata ignorante, ingannatrice, ridicola, superstiziosa .... per Paolo Frambotto, 1659, p. 303–. 
  32. Juan de Figueroa. Opusculo de astrologia en medicina, y de los terminos, y partes de la astronomia necessarias para el uso della. Observatorio de marina de San Fernando, 1660, p. 12–. 
  33. Jean Baptiste Morin. Astrologia Gallica principiis & rationibus propriis stabilita, atque in 26. libros distributa. ... Opera & studio Joannis Baptistae Morini, apud Gallos è Bellejocensibus Francopolitani,... ex typographia Adriani Vlacq, 1661, p. 321–. 
  34. William Eland. A Tutor to Astrologie. Or Astrologie Made Easie: Being a Plain Introduction to the Whole Art of Astrology. Whereby the Meanest Apprehension May Learn to Erect a Figure; and by the Same to Give a Determinate Judgement Upon Any Question Or Nativity Whatsoever. Also New Tables of Houses, Calculated for the Latitude 51 Degrees 32 Minutes. Also Tables of Right and Oblique Ascensions to 6 Degrees of Latitude. Whereunto is Added, an Ephemeris for the Year 1670. 1671. 1672. With All Other Necessary Tables that Belong to the Art of Astrologie. Also how to Erect a Figur the Rational Way, by the Tables of Triangles. More Methodically Than Hath Yet Been Published. Digested Into this Pocket-volumn, for the Conveniency of Those that Erect Figures Abroad. By W. Eland. Philomat. Joseph Moxon, in Russel street at the signe of Atlas, 1670, p. 1–. 
  35. The Starr-Prophet Anatomiz'd&dissected; Or, Judicial Astrologie, and the Astro-mancers ... Exploded ... By J. S. a Lover of All Laudable Arts and Sciences. M.D., 1675, p. 3–. 
  36. Luis de Aldrete y Soto. Defensa de la la astrologia, y conjecturas por el Apocalypsi de los años en que se extinguira la secta mahometana, y año en que nacera el Ante-Christo ...: y explicación de las profecias que acerca desto predicó San Vicente Ferrer. por Lucas Antonio de Bedmar, 1681. 
  37. John Goad. Astro-Meteorologica: or aphorisms ... of the coelestial bodies, 1699, p. 5–. 
  38. Richard BALL (Student in Astrology.). Astrology Improv'd: or, a Compendium of the whole art of that most noble science. In five parts ... The second edition, very much enlarg'd [of “An Astrolo-Physical Compendium”].. A. Bettesworth, 1723, p. 16–. 
  39. Juan Salinero. Pragmática del tiempo en defensa de la buena astrologia contra el juizio final de la astrologia que escrivió ... Martin Martinez. se hallarà en casa de Juan de Moya, 1727. 
  40. Louis Francis MEUNIER; Nicole Oresme Essai sur la vie et les ouvrages de N. Oresme, 1857, p. 57–. 
  41. Benedetto Soldati. La poesia astrologica nel Quattrocento: richerche e studi. G.C. Sansoni, 1906. 

Vegeu també

Bibliogfrafia

  • Barton, Tamsyn. Ancient Astrology. Routledge, 1994. ISBN 0-415-11029-7. 
  • Campion, Nicholas. An Introduction to the History of Astrology. ISCWA, 1982. 
  • Holden, James Herschel. A History of Horoscopic Astrology. 2nd. AFA, 2006. ISBN 0-86690-463-8. 
  • Kay, Richard. Dante's Christian Astrology. University of Pennsylvania Press, 1994. 
  • Long, A.A.. «6: Astrology: arguments pro and contra». A: Science and Speculation. Cambridge University Press, 2005, p. 165–191. 
  • Parker, Derek; Parker, Julia A history of astrology. Deutsch, 1983. ISBN 978-0-233-97576-4. 
  • Robbins, Frank E.. Ptolemy Tetrabiblos. Harvard University Press (Loeb Classical Library), 1940. ISBN 0-674-99479-5. 
  • Tester, S. J.. A History of Western Astrology. Boydell & Brewer, 1999. 
  • Veenstra, J.R.. Magic and Divination at the Courts of Burgundy and France: Text and Context of Laurens Pignon's "Contre les Devineurs" (1411). Brill, 1997. ISBN 978-90-04-10925-4. 
  • Wedel, Theodore Otto. The Medieval Attitude Toward Astrology: Particularly in England. Yale University Press, 1920. 
  • Wood, Chauncey. Chaucer and the Country of the Stars: Poetical Uses of Astrological Imagery. Princeton University Press, 1970. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Astrologia Modifica l'enllaç a Wikidata