Alp

Per a altres significats, vegeu «Alp (títol)».
Infotaula de geografia políticaAlp
Alp - Torre del Riu.jpg
La Torre del Riu, obra historicista
del tombant entre el segle XIX i el XX,[1]
declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.[2]

Localització
Localització d'Alp respecte de la Baixa Cerdanya.svg
42° 22′ 31″ N, 1° 53′ 19″ E / 42° 22′ 31″ N, 1° 53′ 19″ E / 
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaAlt Pirineu i Aran
ComarcaBaixa Cerdanya
Entitats de població3
Població
Total1.499 (2017)
• Densitat33,84 hab/km²
GentiliciAlpenc, alpenca
Geografia
Superfície44,3 km²
Altitud1158 m
Limita amb
Organització i govern
• AlcaldeRamón Moliner Serra
Indicatius
Codi postal17538
Fus horariUTC+01:00
Codi INE17006
Codi IDESCAT170062
Modifica dades a Wikidata

Alp és un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya. És el municipi més oriental de la Baixa Cerdanya i connecta amb el Ripollès per la Collada de Toses.

Etimologia

En la documentació antiga es troba Albi (s. IX), probablement prové del llatí albu que vol dir blanc.[3] L'evolució coneguda seria: Albi s. IX, X, 1050; villa Albii 1043, 1069; Alb 1077, s. XII, XIII, XIV; Alp 1033, 1163, S. XIII, XIV, XVI, XVII, XVIII.[4]

Geografia o medi físic

Té una elevació de 1.159 m d'altitud, a la vall de la ribera d'Alp. S'estén des del pla fins a la Collada de Toses. El municipi limita al N i NE amb el de Fontanals de Cerdanya, mentre que pel sector alt de la vall ho forma amb Puigcerdà. És un municipi amb grans extensions de boscos a les muntanyes d'Alp, la Comella i el Saltèguet, encara que els boscos d'avets d'aquest lloc pertanyen a Puigcerdà des del segle xiv. S'hi pot arribar amb ferrocarril, mitjançant l'estació Urtx-Alp de la línia Barcelona - Puigcerdà - la Tor de Querol. El terme municipal integra una petita part del Parc Natural Cadí-Moixeró i de la Reserva Nacional de Caça de la Cerdanya. Hi ha diferents refugis de muntanya com el des Pas de Roc, de la Pleta, de les Vaques, dels Ocells, i el del Medi Rural. També hi passa un itinerari de gran recorregut (GR-4). Alp té al sud del seu terme dues estacions d'esports d'hivern: la Molina a llevant i Masella a ponent.

Climatologia

El clima d'Alp es classifica com càlid i temperat.[5] Alp té una quantitat significativa de pluja durant l'any. Això és cert fins i tot per al mes més sec. El clima aquí es classifica com Clima temperat marítim (Cfb) pel sistema Köppen-Geiger. Hi ha al voltant de precipitacions de 929 mm. La menor quantitat de pluja la trobem al mes de gener, amb una mitjana de 54 mm. Pel resta de l'any, hi ha una mitjana de 106 mm, la major precipitació cau al maig. La variació en la precipitació entre els mesos més secs i més humits és de 52 mm.

La temperatura mitjana a Alp és 9,2°C. Les temperatures són més altes de mitjana al juliol, al voltant de 17,6°C. gener té la temperatura mitjana més baixa de l'any. És 2,2°C. Durant l'any, les temperatures mitjanes varien en 15,4°C.

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f1515 f1553 f1717178718571877188719001910
122021263427648551565588587

1920193019401950196019701981199019921994
6455415395666649061.3699309181.005

1996199820002002200420062008201020122014
1.0121.1051.1941.2721.3151.4671.6861.7331.7451.661

2016201820202022202420262028203020322034
1.536---------

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Entitat de poblacióHabitants
Alp1.119
Masella36
La Molina588

Història

Alp ja existia al segle ix com a parròquia del Bisbat d'Urgell, quan el monjo Eudald de Conques hi passà amb les relíquies de sant Vicenç d'Osca, en el seu camí des de València i Saragossa cap al cenobi de Castres (França) al qual estava adscrit. Les notícies sobre Alp no comencen a ser abundoses fins al segle xiv. A començaments d'aquell segle, les seves terres estaven repartides entre els barons d'Urtx, els vescomtes de Castellbò i el rei. En el decurs del segle, els reis d'Aragó compraren les terres dels Urtx (1316), i vengueren les seves als Mataplana (1368). Aquests se'n desfarien venent-les a Joan de Lussana (1373), i el fill d'aquest a la vila de Puigcerdà (1393). Mentrestant, les terres dels Castellbò passaren a començaments del mateix segle a un altre particular.

De l'església del segle ix no queden més que les referències. L'actual església parroquial de Sant Pere, datada del segle XII, mostra al gruix dels seus murs la necessària fortificació que degueren suposar les escomeses occitanes de l'època. La Torre de Riu, vora la riba del riu d'Alp, és una antiga torre fortificada que modernament s'ha vist convertida en castell neogòtic de ressons romàntics. Al costat de la Torre hi ha una capella dedicada a la Divina Pastora.

Economia

Gairebé la meitat del terme és terreny forestal, majoritàriament bosc d'utilitat pública no consorciada que s’estén per la Molina, el Sitjar, el Paborde, Sagramorta, la Pia, Masella i per la vall de Saltèguet, d’on queda exclosa la baga del dit nom, que pertany a Puigcerdà. De la resta de sòl agrari, la major part són pastures permanents i de les de conreu es troben algunes de regadiu per cereals (blat, civada i sègol), patates i farratge. En ramaderia, hi ha bestiar boví, oví i equí.

En la indústria el sector dominant són la construcció, la reparació de vehicles, de maquinària agrícola i de les instal·lacions de La Molina i Masella.

L'activitat terciària més important és el turisme.

Política i administració

El municipi comprèn el poble d’Alp, cap del terme, a més de les estacions d’esquí de La Molina i de Masella. Antigament hi havia alguns altres nuclis menors, avui despoblats, com Saltèguet, Ovella, Comadovella i Sagramorta.

Llocs d’interès

Entitats i associacions

Fires i festes

Persones il·lustres

Referències

  1. Fitxa de La Torre del Riu a Pobles de Catalunya
  2. Fitxa de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya
  3. Moran, Josep; Batlle, Mar; Rabella i Ribas, Joan Anton. Topònims catalans: etimologia i pronúncia. 
  4. «Cerdanya Toponimia Principal» (pdf) p. 4-15.
  5. Dades de Climate-Data
  6. «Sant Esteve d’Umfred». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alp Modifica l'enllaç a Wikidata