Aiguamúrcia

Infotaula de geografia políticaAiguamúrcia
Aiguamúrcia
Escut d'Aiguamúrcia
SantesCreusClaustro.jpg
Monestir de Santes Creus

Localització
Localització d'Aiguamúrcia respecte de l'Alt Camp.svg
41° 19′ 46″ N, 1° 21′ 31″ E / 41° 19′ 46″ N, 1° 21′ 31″ E / 
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCamp de Tarragona
ComarcaAlt Camp
Entitats de població9
ContéL'Albà
Població
Total893 (2017)
• Densitat12,23 hab/km²
GentiliciAiguamurcienc, aiguamurcienca
Geografia
Superfície73 km²
Altitud314 m
Limita amb
Organització i govern
• AlcaldessaJosefina Bartolí Parera
Indicatius
Codi postal43815
Fus horariUTC+01:00
Prefix telefònic977
Codi INE43001
Codi IDESCAT430017
Altres dades

WebLloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Aiguamúrcia és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, Catalunya. És el municipi més extens de la comarca, situat a la zona muntanyosa que separa el Penedès del Camp de Tarragona. Limita al nord amb Querol i Pontons, a l'est amb el Montmell, al sud amb Vila-rodona i a l'oest amb el Pont d'Armentera i el Pla de Santa Maria. Pel terme municipal hi passa el riu Gaià i la riera de Marmellar, afluent del riu de Foix. S'hi pot accedir per les carreteres C-51 i C-37 i per l'autopista AP-2. Al municipi hi ha cinc monuments declarats Béns Culturals d'Interès Nacional: el Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus, els castells romànics de l'Albà, Selma i Ramonet, i la creu de terme gòtica d'Aiguamúrcia.

Geografia

Aiguamúrcia conté diversos nuclis de població, alguns dels quals superen en nombre d'habitants el tradicional cap del municipi, el poble d'Aiguamúrcia. Són més habitats, doncs, Santes Creus (al voltant del conegut monestir del Cister i actual cap del municipi), les Pobles (el nucli més poblat), el Pla de Manlleu i les urbanitzacions del Mas d'en Perers i els Manantials.

El poble d'Aiguamúrcia, que ha donat nom al municipi i que n'ha estat el cap tradicional fins que la capitalitat ha passat a Santes Creus, és una petita localitat situada al marge esquerre del riu Gaià, al sud-oest del terme, molt a prop del límit municipal de Vila-rodona.

Es troba en regressió demogràfica: el 2005 tenia 65 habitants, 63 el 2006 i 59 el 2007. Està comunicat per carreteres locals amb l'Albà, Santes Creus i la carretera comarcal que porta a Vila-rodona i a la nacional C-51.

D'origen romà, el nucli actual es va formar al voltant d'uns edificis medievals propers al riu. Hi destaca el celler cooperatiu modernista.

Demografia

Entitat de poblacióHabitants (2013)
Aiguamúrcia62
Albà, l'25
Ordres, les10
Pla de Manlleu, el144
Planeta, la5
Pobles, les170
Santes Creus178
Urbanització el Mas d'en Perers246
Urbanització els Manantials78
Font: Municat


Evolució demogràfica
1497 f1515 f1553 f1717178718571877188719001910
2437332615611.9432.1132.4981.9021.911

1920193019401950196019701981199019921994
1.7681.5351.4751.4051.069766604547568580

1996199820002002200420062008201020122014
614627652671690797886914906909

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012

Resultats electorals - Aiguamúrcia, 2012
CandidaturaCap de llistaVotsRegidors% Vots
CiUArtur Mas19238,24
ERCOriol Junqueras9919,72
PPCAlicia Sánchez-Camacho5210,35
PSCPere Navarro479,36
ICV-EUiAJoan Herrera377,37
CUPDavid Fernández224,38
C'sAlbert Rivera224,38
Vots en blanc71,38
Altres249,16
Total50772,84

Història

Es diu que el nom d'Aiguamúrcia prové del llatí aqua murcida ("aigua marcida, morta"), que ens indicaria que les aigües del riu Gaià, en arribar al poble, quedaven estancades i perdien la verdor del fons, com si es marcissin. També es dóna com a probable origen la forma Aquae Murtra, que faria referència al fet que el riu estava consagrat a la deessa Murtra (un altre dels noms de Venus).

L'origen del municipi correspon a l'establiment dels castells de l'Albà i de Selma, cap al segle X. A mitjan segle XII s'hi establí la comunitat monàstica de Santes Creus.[1]

Va formar part de la Vegueria de Vilafranca del Penedès fins al 1716. Després va passar a formar part del Corregiment de Vilafranca del Penedès des del 1716 fins al 1833.[2]

Economia

Principalment basada en l'agricultura de secà (vinyes) i el turisme derivat de la situació al municipi del monestir de Santes Creus.

El 1970 la seva renda anual mitjana per capita era de 17.437 pessetes (104,80 euros).[2]

El 1983 el terme municipal d'Aiguamúrcia comptava amb unes 131 explotacions agràries d'entre 0 i 5 hectàrees, unes 138 d'entre 5 i 50 hectàrees, 17 d'entre 50 i 200 hectàrees i 4 explotacions d'entre 200 i 1.000 hectàrees.[2]

Govern i administració

Resultat de les eleccions municipals del 2007:

  • CiU: 3 regidors (197 vots - 35,95%)
  • Independents pel Municipi d'Aiguamúrcia (IMA-EPM): 2 regidors (163 vots - 29,74%)
  • PSC: 2 regidors (135 vots - 24,64%)

L'alcalde del municipi des del 1991, Josep Jesús Escoda i Anguera, de CiU, fou rellevat per Ramon Banach i Gallard, del PSC, el juny del 2009, arran del pacte de govern entre CiU i el PSC.[3]

Referències

  1. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 10. ISBN 84-393-5437-1. 
  2. 2,0 2,1 2,2 M. Calbet, Josep; Teresa M. Jové. Alt Camp: marc físic marc humà. Valls: Generalitat de Catalunya, maig de 1983. ISBN 84-300-8291-3. 
  3. «Ramon Banach substitueix Josep-Jesús Escoda a l'alcaldia, segons el pacte de govern»

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aiguamúrcia Modifica l'enllaç a Wikidata