Àzeri

Infotaula de llenguaÀzeri
Azərbaycan dili
Tipusllengua SOV i llengua aglutinant
Parlants
30.000.000[1] principalment a Àsia
Parlants nadius32.000.000
Parlat aAzerbaidjan, Iran, Geòrgia, Rússia, Turquia, Ucraïna, Kazakhstan, Armènia (fins a 1988)[2][3]
Oficial aAzerbaidjan
Idioma azerí.png
Distribució de l'àzeri
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües uraloaltaiques
llengües altaiques
llengües turqueses
llengües turqueses sudoccidentals
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí, alfabet persa i alfabet ciríl·lic
Institució de normalitzacióAcadèmia Nacional de Ciències de l'Azerbaidjan
Codis
ISO 639-1az
ISO 639-2aze
ISO 639-3aze
SILazj
Glottologazer1255
IETFaz
Modifica dades a Wikidata

L'àzeri és una llengua turquesa parlada per uns 9.000.000 de persones a l'estat de l'Azerbaidjan, incloent-n'hi 414.900 a la República Autònoma de Nakhtxivan (Azerbaidjan)[4] i altres 20.000.000 aproximadament als estats veïns (sobretot a l'Iran, al territori d'Azerbaijan meridional).[5][6][7][8][9]

Fins a la independència de l'Azerbaidjan, s'escrivia amb l'alfabet ciríl·lic, tot i que després s'ha imposat l'ús dels caràcters llatins (la Viquipèdia en àzeri està escrita en alfabet llatí, però fa servir també l'alfabet àrab).

Els primers textos daten del segle XIV i estaven escrits amb l'alfabet àrab. La seva literatura és molt rica; dintre de la seva família, només és superada per la uzbeka.

L'idioma té moltes paraules provinents dels mongols i de l'àrab clàssic (per influència de l'islam). És una llengua aglutinant, com la resta de llengües turqueses. No té articles ni gènere i acostuma a col·locar el verb al final de la frase.

L'àzeri és mútuament intel·ligible amb el turc i el turcman, fins al punt que en diferents moments han estat considerats la mateixa llengua.

Exemple d'àzeri amb traducció al català:

"Ey göylərdə olan Atamız, adın müqəddəs tutulsun..."

"Pare nostre que ets al cel, sigui santificat el teu nom..."

Alfabets

Alfabet àzeri: taula de transliteració
ÀrabLlatíCiríl·licLlatíIPA
—19181918–19391958–19911992—
A aА аA a[ɑ]
B вБ бB b[b]
C cҸ ҹC c[dʒ]
چÇ çЧ чÇ ç[tʃ]
D dД дD d[d]
E eЕ еE e[e]
عƏ əӘ әƏ ə[æ]
F fФ фF f[f]
گG gҜ ҝG g[ɡʲ]
Ƣ ƣҒ ғĞ ğ[ɣ]
ﺡ,ﻩH hҺ һH h[h]
X xХ хX x[x]
یЬ ьЫ ыI ı[ɯ]
یI iИ иİ i[ɪ]
ژƵ ƶЖ жJ j[ʒ]
کK kК кK k[k]
Q qГ гQ q[ɡ]
L lЛ лL l[l]
M mМ мM m[m]
N nН нN n[n]
O oО оO o[ɔ]
Ɵ ɵӨ өÖ ö[œ]
پP pП пP p[p]
R rР рR r[r]
ﺙ,ﺱ,ﺹS sС сS s[s]
Ş şШ шŞ ş[ʃ]
ﺕ,ﻁT tТ тT t[t]
U uУ уU u[u]
Y yҮ үÜ ü[y]
V vВ вV v[v]
یJ jЈ јY y[j]
ﺫ,ﺯ,ﺽ,ﻅZ zЗ зZ z[z]

Una comparació de les paraules

ÀzeriCatalàÀzeriCatalàÀzeriCatalà
yaşamvidabəlisabahınız xeyirbon dia
anamareataparegünortanız xeyirbona tarda
oğlanfillqıznoiaaxşamınız xeyirbona nit
salamholasağ olungràciesblanc

Vegeu també

Referències

  1. UNPO
  2. Н. Г. Волкова (Наталья Георгиевна Волкова — одна из ведущих советских этнографов-кавказоведов, признанный ученый в области этнической истории народов Кавказа, автор нескольких монографических исследований по этническому составу населения Северного Кавказа, по кавказской этнонимике) Кавказский Этнографический Сборник, Статья: Этнические процессы в Закавказье в XIX—XX вв. — IV. — СССР, Институт Этнографии им. М.Маклая, АН СССР, Москва: Наука, 1969. — С. 10. — 199 с. — 1700 экз.
  3. http://monderusse.revues.org/docannexe4079.html стр.188, Арсений Саппаров, International Relations Department, London School of Economics, Houghton Street, London WC2A 2AE, [email protected] — According to this plan some 100,000 people had to be «voluntarily» resettled. The emigration occurred in three stages: 10,000 people were resettled in 1948, another 40,000 in 1949, and 50,000 in 1950.29
  4. Official portal of Nakhchivan Autonomous Republic :Nakhchivan Autonomous Republic
  5. "Peoples of Iran" in Looklex Encyclopedia of the Orient. Consultat on 22 gener 2009.
  6. "Iran: People", CIA: The World Factbook: 24% of Iran's total population. Consultat on 22 gener 2009.
  7. G. Riaux, "The Formative Years of Azerbaijani Nationalism in Post-Revolutionary Iran", Central Asian Survey, 27(1): 45-58, març 2008: 25% of Iran's total population (p. 46). Consultat on 22 gener 2009.
  8. "Iran", Amnesty International report on Iran and Azerbaijanis. Consultat 30 juliol 2006.
  9. "Borders and Brethren: Iran and the Challenge of Azerbaijani Identity" in The Azerbaijani Population by Brenda Shaffer, pp. 221–225. The MIT Press (2003), ISBN 0-262-19477-5.

Enllaços externs

Llengües turqueses
Turquès occidental
BolgarBolgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix
TxagataiAini² | Ili Turki | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek
KiptxakBaraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-Balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krymtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹
OghuzÀzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qashqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹
Turquès oriental
KhalajKhalaj
Kirguís-KiptxakAltai | Kirguís
UigurAltai septentrional | Chulym | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakha / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Yugur Oriental
Turc antic†
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida