(7) Iris

Infotaula d'asteroide7 Iris Símbol   
7Iris-LB1-richfield-mag10.jpg
Descobriment
DescobridorJohn Russell Hind
Data de descobriment13 d'agost de 1847
Lloc de descobrimentObservatori George Bishop
Altres designacionscap
EpònimIris
ClassificacióCinturó d'asteroides
Elements orbitals
Època 26 de novembre de 2005 (DJ 2453700,5)
Excentricitat (e)0,231
Semieix major (a)356,798 Gm (2,385 UA)
Periheli (q)274,259 Gm (1,833 UA)
Afeli (Q)439,337 Gm (2,937 UA)
Període orbital (P)1345,375 d (3,68 a)
Velocitat orbital mitjana19,03 km/s
Inclinació (i)5,527°
Longitud del node
ascendent
(Ω)
259,727°
Argument periheli (ω)145,440°
Anomalia mitjana (M)269,531°
Característiques físiques
Dimensions225×190×190 km[1]
Massa1,0×1019 kg[2]
Densitat2,4 g/cm³
Gravetat superficial0,055 m/s²
Velocitat d'escapament0,11 km/s
Període de rotació0,2975 d[1]
Classe espectralAsteroide tipus S
Magnitud absoluta5,51
Albedo0,277 [1]
Més informació
Identificador JPL2000007
Modifica dades a Wikidata

Iris és un dels majors asteroides del cinturó d'asteroides. Té una superfície de color molt brillant i està compost probablement per una barreja de metalls de níquel-ferro i silicats de ferro i magnesi.

Va ser el setè asteroide descobert, el 13 d'agost de 1847 per John Russell Hind des de l'Observatori George Bishop de Londres. Fou el primer asteroide que descobrí.

El seu nom procedeix d'Iris, deessa grega de l'arc de Sant Martí.

Es va observar a Iris ocultant una estrella el 26 de maig de 1995 i posteriorment el 25 de juliol de 1997. D'ambdues observacions es va calcular un diàmetre d'uns 200 km.

Observacions del seu espectre visual suggereixen que per les seves propietats mineralògiques, Iris pot ser una font de meteorits condrites.

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: (7) Iris Modifica l'enllaç a Wikidata