(3) Juno

Infotaula d'asteroide3 Juno Símbol   
Juno mpl anim.gif
Descobriment
DescobridorKarl Ludwig Harding
Data de descobriment1 de setembre de 1804
Lloc de descobrimentLilienthal Observatory
Altres designacionscap
EpònimJuno
ClassificacióCinturó d'asteroides (Família Juno)
Elements orbitals
Època 25 de novembre de 2005 (DJ 2453699,5)
Excentricitat (e)0,2583
Semieix major (a)399,155 Gm (2,668 UA)
Periheli (q)296,03 Gm (1,979 UA)
Afeli (Q)502,276 Gm (3,358 UA)
Període orbital (P)1591,93 d (4,36 a)
Velocitat orbital mitjana17,93 km/s
Inclinació (i)12,971°
Longitud del node
ascendent
(Ω)
170,125°
Argument periheli (ω)247,839°
Anomalia mitjana (M)7,879°
Característiques físiques
Dimensions290×240×190 km
Massa3,0×1019 kg[1]
Densitat3,4 g/cm³
Gravetat superficial0,12 m/s²
Velocitat d'escapament0,18 km/s
Període de rotació0,3004 d
Classe espectralAsteroide tipus S
Magnitud absoluta5,33
Albedo0,238[2]
Més informació
Identificador JPL2000003
Modifica dades a Wikidata

Juno fou el tercer asteroide descobert, l'1 de setembre de 1804 per l'astrònom alemany Karl Ludwig Harding.

Juno és un dels majors cossos del cinturó d'asteroides, amidant prop de 240 km de diàmetre. És un asteroide de tipus S, el que significa que és altament reflectant i està compost de níquel-ferro barrejat amb silicats de ferro i magnesi.

Juno és el membre més gran de la família Juno d'asteroides.

Estudis sobre Juno

Segons James L. Hilton (1999), es va observar que l'òrbita de Juno va canviar el 1839, molt probablement a causa d'una trobada imprevista.[3]

Juno fou el primer asteroide en el que es va observar una ocultació. Va passar sobre una tènue estrella el 19 de febrer de 1958. Des de llavors s'han observat diverses ocultacions de Juno.

Juno fou fotografiat recentment pel Telescopi Hooker a l'Observatori del Mont Wilson, usant òptica adaptativa. L'estudi va revelar que Juno té un cràter de 100 km produït per un impacte antic, el que fa que sembli que li han donat una mossegada a l'asteroide.

Referències